06 de desembre de 2020
06.12.2020
Diari de Girona

L'etern candidat

05.12.2020 | 23:26
L'etern candidat

En l´última enquesta del CIS, sobre les eleccions vinents a la presidència a la Generalitat de Catalunya, ha sorgit un nom absolutament inesperat per substituir Miquel Iceta com a candidat del PSC. Es tracta de Salvador Illa, l´actual ministre de Sanitat, que hauria de competir, si es presentés, amb candidats d´ERC, En Comú Podem, JuntsxCat, Ciutadans, els exconvergents, i la CUP. Des d´un punt de vista pràctic i d´estratègia política, la decisió de Pedro Sánchez és molt positiva per als unionistes. Illa està molt més preparat que l´etern candidat, Iceta, per enfrontar-se a personatges emblemàtics com Oriol Junqueras o Carles Puigdemont. Però el ministre ho ha desmentit. Segons diu, no accepta una altra opció personal que la de seguir lluitant contra la covid-19. A més, deia: «Miquel Iceta, sense cap dubte, és el millor perfil que els socialistes podem oferir a Catalunya».

El que Pedro Sánchez ignora és que des dels temps en què Pasqual Maragall presidia la Generalitat, l´única fal·lera que Iceta té posada al cap és ser president. Una obsessió patològica que no el deixa viure. En cas que Illa guanyés les eleccions, Sánchez hauria d´obsequiar-lo, com a compensació pel seu sacrifici, amb una petita bagarella, qualsevol cosa: un ministeri, una presidència parlamentària o una ambaixada al Regne Unit.

«El meu projecte -afirma Iceta- és l´únic que garanteix la unitat i la convivència a Catalunya». L´etern candidat del PSC afegeix que governarà, a diferència de Quim Torra, per a tots i no tan sols per a una meitat. «El problema de Catalunya ha estat sempre la nefasta actuació dels seus dirigents, que per esgarrapar vots han enfrontat constantment a la ciutadania». Fa la impressió que Iceta mai s´ha mirat en un mirall.

Durant la seva legislatura, Rodríguez Zapatero va tenir un enfrontament, intens i ferreny, amb Maragall, per evitar que aquest plantegés el tema de l´Estatut al Congrés. Iceta i altres caragirats de l´aparell del PSC van perpetrar una conjura contra ell i els seus. Iceta, el cap dels conspiradors, va promoure Montilla com a president de la Generalitat per substituir-lo. «El PSC governarà Catalunya -cavil·lava el sociata ballarí- perquè en Pepe és un fill de l´organització, submís, digne i obedient que acatarà les normes del partit. Després, ho seré jo, perquè Montilla no té noció de res i en política és fonamental saber actuar». Però Iceta mai ho va aconseguir. El vot dels independentistes ho va impedir. En l´actualitat, l´etern candidat del PSC, enemic acèrrim de Catalunya, no s´amaga de la seva obstinació: ser president de la Generalitat. Actua a la vista de tots, sense cap pudor. Dona suport al PP, a Vox i a Ciutadans per aconseguir el seu deliri. Ha deixat de liderar un PSC lliure i democràtic i s´ha apropat a personatges com Arrimadas, Carrizosa o l´exministra Montserrat, amb qui va corejar el «Viva España» en una manifestació unionista. Però Iceta no és un traïdor a la pàtria, ni tampoc un botifler. No ha enganyat mai ningú, perquè no és més que un delator, anodí i renegat que, com Montilla, mentre diu defensar els interessos de la pàtria, se sent espanyol fins al moll de l´os.

L´etern candidat mai serà president. Per als espanyolistes, Illa és una bona opció i més ara que l´independentisme no tan sols està dividit sinó que es troba en plena guerra a mort entre germans. A Iceta li han pagat pels seus serveis a Espanya amb una propina vil i menyspreable. Però ara que ha de donar la cara amb uns comicis populars, les regalies s´han acabat. No té entitat per enfrontar-se a ERC, un partit no independentista que -com va fer Companys el 1934- aspira a proclamar un Estat català dins la República Federal Espanyola. Tampoc podrà enfrontar-se amb Laura Borràs, la filla natural de Torra, ni amb Pere Aragonès, l´escolanet del Junqueras, ni amb tots els altres aprenents de patums, que són la majoria.

Mentre no canviïn radicalment les coses, si més no, està fora de tota lògica anar a votar. El poble és conscient de la falta de resposta dels partits independentistes al voluntarisme popular expressat l´1-O. La CUP exigeix un nou referèndum. Sap que la ciutadania que va sortir al carrer el passat 1-O reivindicant una República Catalana, popular, lliure i autònoma, no combrega amb la política dels partits independentistes. És conscient que les eleccions vinents seran un nou acte de terrorisme d´estat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook