Em comenten que a una persona li deneguen el NIE (document que identifica una persona estrangera al nostre país) perquè no té contracte de treball, o oferta de treball en ferm. D´altra banda, resulta que sense el NIE no se li pot tramitar cap contracte de treball. I la persona afectada es veu desorientada i impossibilitada de trobar solució legal. Aquesta persona ha de viure, ha de tenir un sostre, ha de pagar uns serveis i s´ha d´alimentar, però resulta que no pot treballar «legalment». Se li impedeix, burocràticament, contribuir amb el seu treball i el corresponent pagament d´impostos al manteniment de les despeses dels nostres serveis públics. Directament i indirecta, se l´aboca a la marginació i a la clandestinitat, treballant i cobrant «en negre», tot exposant a un greu perill a qui, mogut per la compassió, li hagi proporcionat una feina. De l´altra banda, també cal dir-ho, hi ha gent desaprensiva i mancada de qualsevol ètica social, que s´aprofita de situacions com aquesta i paga miserablement jornades extenuants.

Una altra situació lamentable, en un altre àmbit de la nostra legislació, és la que es produeix quan a una persona que ha esgotat tots els terminis de situació de baixa mèdica (545 dies) se li envia la documentació per tramitar expedient d´invalidesa. En moltes ocasions, aquest expedient finalitza declarant que la persona afectada no té cap invalidesa, se li dona l´alta i ha d´anar a treballar. Moltes vegades, la persona es veu o es troba absolutament impossibilitada per realitzar les tasques del seu ofici o professió, situació que fins i tot és avalada per metges de la sanitat pública. Però la insensible i freda burocràcia resta insensible al greu problema que generen aquests casos. Per un costat perjudica greument el dret i la dignitat de la persona afectada, i per l´altre genera un problema a l´empresa en la qual prestava serveis aquesta persona. Si recorre a la via judicial, pot haver d´esperar un any, i mentrestant, què? Si intenta reincorporar-se, si és que l´empresa és humanitària i li dona facilitats, possiblement la Seguretat Social tingui més arguments per continuar denegant la invalidesa. Si no es reincorpora, per impossibilitat d´aguantar i rendir mínimament, de què ha de viure fins que no es resolgui? Caldria una legislació més protectora de les necessitats, però sobretot més racional i efectiva. Amb la llei a la mà es poden cometre les més grans barbaritats.

No és possible ni admissible que en ple segle 21 estiguem resolent problemes i i disfuncions amb criteris de segles passats. S´han d´eliminar les absurditats i s´han de corregir les incoherències, facilitant la vida de les persones i respectant la seva dignitat. Les lleis han de facilitar la vida i la convivència, no entorpir-la o impedir-la.