Un any enrere, les autoritats ens van tranquil·litzar perquè es tractava d´una vulgar grip, que està a punt d´enfonsar el planeta en la seva pandèmia. Ara tornen a diag?nosticar una altra simple grip militar, que només afecta coronels més grans de setanta anys, amb tendència a l´obesitat i predominança masculina. Esperem que el menyspreu cap a aquest segon coronavirus surti més barat que la relativització del seu antecessor. El desdeny cap al «soroll de sabres» i els «estats d´opinió de les casernes» ens remunta a 1980, en vigílies del 23-F. Els optimistes preventius insisteixen que són molts més els militars que no s´han amotinat al sofà. De bestiola a bestiola, i atès que un 96 per cent d´espanyols no s´han contagiat de la covid, podem dormir com un tronc en ambdós casos.

Si no estiguéssim tan tranquils, trobaríem algun motiu per al sobresalt en la contradicció que els autoproclamats salvadors d´una Constitució liberal s´espantin més que els seus enemics declarats. El titellaire confés Antonio Resines mostra menys contemplacions en analitzar el vulgar virus militar. Recomana als signants de manifestos «que ho expliquin als seus nets, però que no ens donin el conyàs».

En aquesta perspectiva del còmic es nua el maridatge de tots dos virus gripals. Un efecte secundari indesitjable de la pandèmia ha consistit a allunyar els avis dels seus nets. Per temor al contagi, la gent gran rondinaire amb graduació no han pogut descarregar sobre els seus descendents les historietes de la guerra a la qual mai van lluitar, així que han triat la via vuitcentista del pronunciament. Els bàndols implicats en la discòrdia només coincideixen en l´imprescindible arbitratge del Rei, però aquí costa decidir si ha de parlar abans dels sablejats o dels comptes del seu pare. Felip VI ha d´administrar la diferència entre posar-se ferm i ferms.