08 de desembre de 2020
08.12.2020
Diari de Girona

Ansesa Gironella,

el pintor-xaman de la torre Alfons XII

07.12.2020 | 23:21

Aprofitant que el pintor Enric Ansesa Gironella torna a estar d´actualitat, arran de diverses grans exposicions de la seva obra que s´han obert al públic recentment, hem considerat que era un bon moment per dedicar-li un article analitzant les seves diverses etapes pictòriques, tot recordant les visites que al llarg dels anys hem anat fent als seus diversos tallers. Aprofitant l´avinentesa, parlarem de la seva evolució artisticosocial i de vivències, col·laboracions i anècdotes que hem compartit durant molts anys.

Amb l´Enric ens coneixem des de temps immemorials, crec que era a mitjans del segle XX quan el vàrem visitar per primera vegada, quan tenia un taller en un tronat casalot del carrer de l´Àngel. Aquell estudi, situat al bell mig del barri vell, li venia d´herència (no sé si era comprat o llogat) del seu oncle Agustí Gironella, un dels millors aquarel·listes gironins després de Jaume Roca Delpech.

L´Enric sempre s´ha considerat un pioner i home d´avantguarda. Així, molt abans que es posés de moda el teletreball, Ansesa Gironella ja pintava des de casa, quan vivia al carrer del Carme, molt a prop de Can Rustey.

Aquells anys, aquest geni de la generació oculta estava molt influït per les aquarel·les del seu oncle Agustí i per les pintures d´en Josep Perpinyà i Citoler. És també l´època en què coneix Jaume Faixò, un altre artista gironí amb qui col·laborarà fins a la seva mort prematura l´any 1998.

A començament dels 60 entra en contacte amb Pep Colomer, un artista-pintor que va ser un autèntic referent per a tota una generació de joves que aleshores estàvem començant en el món de l´art. Altres personatges que han influït en l´obra d´Ansesa Gironella han estat el polifacètic Lluís Bonaventura, més conegut com a Lluís de l´Arc, l´activista cultural Josep Tarrés i més tard l´inclassificable Damià Escuder.

Home de conviccions democràtiques i d´una profunda consciència social i cultural, es va implicar a l´època de la transició (1976) en la creació de l´ADAG, un col·lectiu de 35 artistes que durant 3 anys va reivindicar la llibertat creativa i el necessari compromís polític del món de l´art.

Mentre a l´Enric Marquès i a mi, que veníem del marxisme, aquells anys ens motivava un art de combat, a l´Ansesa li fascinava molt més la proposta de Pep Colomer, un artista d´arrels metafísico-esotèrico-plàstiques pures, un home que més endavant va fer uns estudis formalistes, molt interessants, de l´etapa més radical del pintor ucraïnès Kazimir Malèvitx, inspirador del suprematisme (moviment d´avantguarda soviètic).

Amb tot aquest background, l´Ansesa comença a aprofundir en l´art més avantguardista, conceptual i filosòfic que l´abocarà a la utilització gairebé exclusiva de tonalitats neutres (blanc i negre), iniciant d´aquesta manera una etapa mística en la qual renunciarà voluntàriament al color, convertint el seu estudi en un espai íntim on es lliurarà, d´una forma apassionada, a la recerca espiritual de tots els matisos cromàtics que es deriven de la descomposició de la llum.

Aquesta etapa on l´artista treballa amb una gama infinita de negres i grisos, és quan ocupa el seu famós estudi del pont de Pedra (una mena d´àtic-golfes situades damunt de can Boué), era un espai, on abans hi havia estat Valentí Fargnoli. Aquest cau d´artista semblava un autèntic far, tenia grans finestrals i molta llum, permetia al pintor entrar en trip, albirant la plaça Catalunya i tot l´esplendor del Barri Vell.

Aquell mític estudi, avui desaparegut, tenia també la funció de despatx, on l´artista atenia degudament els seus nombrosos amics i sobretot amigues que l´anaven a visitar. Un cop acabades les cites concertades, sovint a les tardes, aquell envejat estudi es reconvertia en un lloc de tertúlies més obertes, intel·lectuals i col·lectives en les quals vaig participar tot sovint, sobretot a l´època de l´Assemblea Democràtica d´Artistes.

Si no s´hagués dedicat a l´art, Enric Ansesa hagués pogut ser un gran relacions públiques atès que és un home pràctic, afable i de molt bones paraules. Això li ha permès mantenir sovint unes relacions excel·lents amb el poder polític, econòmic i cultural de cada època.

Fruit d´aquest savoir fer i també dels bons oficis del seu oncle, en Tarrés joier, del poeta i activista cultural Josep Tarrés i del president de la diputació Antoni Xuclà Bas, guanyà la plaça d´assessor cultural de la Caixa d´Estalvis de la Diputació. Això a la pràctica volia dir que gairebé totes les exposicions que durant una època va realitzar la fundació de Caixa Girona a la Fontana d´Or varen ser instal·lades sota la direcció del tàndem Ansesa-Faixò. Aquesta col·laboració d´Enric Ansesa a la Fontana es va produir fonamentalment durant el mandat d´Arcadi Calzada, que va ser president tant de la Diputació com de Caixa Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació