Cal diferenciar bé les bandes delictives de les subcultures. Les primeres són petites, es formen a partir d´un reclutament específic i d´una sèrie de lleialtats en l´àmbit del barri, sobretot estan integrades per homes sovint compromesos amb el masclisme, els valors subterranis i les activitats il·legals. Les segones són més àmplies i lliures, no estan definides estrictament per la classe social o el vincle a una àrea territorial, i els seus membres no tenen per què estar implicats en accions al marge de la llei, sinó que han arribat a aquest punt mitjançant un procés dinàmic a través del qual aquells que tenen el poder estableixen els límits del comportament que es considera acceptable. Potser els dos termes siguin virtualment sinònims segons la mitologia popular i també és possible que, al llarg de la història, s´hagin donat coincidències entre col·lectius, com els britànics Quinton Boys, skinheads del Midlands, però no són el mateix. La confusió derivada d´aquesta associació -sobre classes, violència, etc.- s´ha vist reproduïda amb massa freqüència en treballs acadèmics i obres de divulgació lleugera o mitjans de comunicació. Aquests solen ser superficials i no estan gaire ben documentats; aquelles estan escrites amb una prosa tan solemne com inoportuna.