La bona entesa no necessita de l´exigència per triomfar. Al costat de la incoherència, la majoria de les vegades creix el gest buit. Ara (segons sembla) la nostra societat és un lloc d´ofesos i amb poca tolerància a la frustració. No obstant això, tot i veure-ho clarament, preferim instal·lar-nos en la queixa en comptes de pensar. Som la repugnància que s´altera per tot i no es qüestiona res.

Durant molt de temps hem desatès l´educació, i ara, els sobresalts de la vida ens venen grans. Hi ha coses que no condueixen a res; el camí de la prohibició sempre serà un estímul per als que estan a mercè de l´oposició. Se suposa que vivim en un món civilitzat, encara que de vegades, ho dubto... Hi ha moments en la vida en què una té la sensació de retrocedir en comptes d´avançar.

En referència al que estem vivint, crec que hi ha carreres que només amb esforç no es guanyen. Per poder seguir endavant, el més important és acceptar de manera intel·ligent les coses, i veure que el progressiu es conquista amb la ment. Estem apanyats, retrocedint més que mai, i ensopegant amb un model de vida obsolet amb totes les forces: sí, el que segons sembla a dia d´avui està fraccionant Espanya. Hi ha gent que en el passat no veu una referència per avançar. I, és clar, uns dies «invoquen» Franco i altres ... Ves a saber! Tot allò que tendeix a tancar-se en si mateix encaixa perfectament en una obsessió.

El caràcter espanyol no té res a veure amb Europa. Aquí, sempre, absolutament sempre, tenim la necessitat de culpar els polítics. Per desgràcia: som fabricants de monstres imaginaris. Des de fa temps, intencionadament, veig amb llunyania totes les persones que no s´han lliurat de la ignorància. Sí, són persones descompostes que per on passen deixen mala olor. Ui, les xarxes socials n´estan plenes; més que xarxes socials semblen manicomis. Hi ha individus molt insolents que pateixen intolerància a la frustració i criden «comunistes» a totes les persones que no participen de la seva trastornada ment. Molts detalls crec que són l´excel·lència sense ser explicada. Detalls que no es queden en un joc dialèctic. Donin forma a les meves línies i allunyin-se de tot el sonor. A la llarga és violència... Hem de continuar, fem-ho amb cap.