«Tothom pot cuinar» deia el xef Gusteau a Ratatouille. Però no tothom té el talent per emocionar o fer feliç els altres amb les seves habilitats als fogons. Amb l´escriptura passa el mateix. Llegint les primeres pàgines de moltes de les novetats que arriben a la nostra redacció, es constata aquella màxima que, malgrat ser un país amb un índex de lectura molt baix, la indústria editorial publica en excés. Murakami comparava l´escriptura d´un llibre amb «una mena de ring de lluita professional on tothom pot pujar, si s´ho proposa». Ara bé, el més habitual és caure per KO en el primer assalt.
Resulta que un dels llibres més venuts les últimes setmanes en les plataformes digitals a Itàlia és Perché Salvini merita fiducia, rispetto e ammirazione (Perquè Salvini mereix confiança, respecte i admiració). El que semblaria un panegíric del líder ultradretà, és en realitat un llibre que conté 110 pàgines en blanc. Molts dels compradors no havien llegit l´advertència que acompanyava l´anunci del llibre: «Aquest llibre està ple de pàgines buides. Malgrat anys d´investigació, no hem pogut trobar res a dir sobre aquest tema». Milers de seguidors de Salvini que s´havien gastat els 7 euros per la compra de l´exemplar han posat el crit al cel i acusen d´estafa els venedors. Jo en conec uns quants que se senten enganyats pel que han trobat en llibres molt ben promocionats a casa nostra. Segur que preferien tenir les pàgines en blanc. Com a mínim, servirien per prendre apunts.
