Està molt bé que per ser net del teu avi et col·loquin de per vida en el lloc més alt de l´administració de l´Estat, però no pots promocionar i el salari, sent bo, va amb l´IPC, no depèn de tu i acabes sentint que no et deixen créixer. Al principi, calia anar amb cura per consolidar el càrrec, però després d´alguna nit de desvetllament la cosa va canviar i va anar com la seda. La rutina de la feina no és difícil, la zona de confort està ben moblada i climatitzada i ningú vol treure-te´n.

En general, no reps més que aprovació, però el càrrec té les seves càrregues que fan que la vida no sigui com la dels altres. Per exemple, la família forma part del càrrec i això, que ha estat sempre així, fa no sé quants avantpassats que no causa més que problemes sense que ningú ho arregli en ple segle XX i en ple segle XXI. Així no hi ha qui separi la vida personal i la laboral per conciliar amb un mateix! Un serà molt cap d´Estat, però, com qualsevol humà, té adjudicada només una vida.

A més, arriba un dia en què no ets el dels trenta i tants i aquell sou no s´ha compassat a l´enriquiment general del teu entorn. Els amics del veler no regategen en capricis amb una llibertat que els fa viure millor que reis. Són obsequiosos, amics dels seus amics, et rasquen l´esquena i és normal que els la rasquis tu a ells. Si saps viure-la, la vida et posa oportunitats a la mà que només has d´agafar. Fins per lligar, encara que amb els anys s´ha tornat caríssim. Sort que disparo amb pólvora de rei, ha, ha.

Això està bé, però no és com a casa. Tot aquest marbre i vidre té una mica de saló de noces i primeres comunions i el paisatge de desert, sent bell, cansa de seguida. Si pagant el defraudat, més el 5% d´interessos de demora i el 20% per anar fora de termini s´evita un delicte fiscal, es paga. A veure com ho arreglen.

Quin riure les sobretaules amb el còmic i el de la ràdio a casa del televisiu! Com li agrada el pernil a aquesta gent! A veure com ho faig per tornar a casa per Nadal.