Cap assassinat és innocent, però alguns són menys innocents que altres. El passat 27 de novembre va ser assassinat a prop de Teheran el principal científic nuclear iranià, Mohsen Fakhrizadeh, la mort del qual ningú ha reivindicat, encara que tot apunta a Israel perquè el primer ministre Netanyahu l´havia assenyalat personalment i perquè tot just fa tres mesos va assassinar als carrers de Teheran el número dos d´Al-Qaeda. Segons el New York Times hi ha pocs dubtes en els serveis d´Intel·ligència nord-americans sobre la implicació del Mossad en aquesta mort, probablement amb el suport local d´iranians oposats al règim islàmic.

Amb aquest assassinat, condemnat per l´ONU i per la Unió Europea (Josep Borrell l´ha anomenat «acte delictiu contrari al principi de respecte als drets humans») són ja cinc els científics iranians assassinats en els últims deu anys, sense comptar l´atac del passat mes de juliol contra la central nuclear de Natanz, en un intent d´impedir que l´Iran es doti d´armes nuclears perquè això seria per a Israel una amenaça existencial que no pot permetre´s de cap manera. Fa només uns dies que Netanyahu recordava que «no permetrem que els iranians es dotin d´armes atòmiques i no hem de tornar a l´acord nuclear anterior. Hem de mantenir la política de màxima pressió per impedir-ho». O sigui, ni bomba ni acord, que prengui nota Biden. Més clar, aigua.

Aquesta oposició visceral a Iran ha estat al centre de l´estreta relació de Netanyahu amb Donald Trump, el president més proisraelià de la Història com mostren el trasllat de l´ambaixada a Jerusalem, el reconeixement de la sobirania israeliana sobre el Golan, o el « pla de pau» de Kushner molt esbiaixat a favor seu. Trump es va estrenar denunciant unilateralment el Pla Integral d´Acció Conjunta (PIAC), que és com es coneix a l´acord signat el 2015 amb l´Iran per la comunitat internacional precisament per evitar la seva nuclearització i que segons l´Agència Internacional de l´Energia Atòmica de l´ONU Teheran estava complint. Però per Trump aquest acord tenia dos inconvenients: d´una banda era obra de l´odiat Obama i, de l´altra, no contemplava altres activitats de l´Iran com la seva política desestabilitzadora a l´Orient Mitjà o el desenvolupament de míssils de llarg abast, preocupacions ambdues que comparteix Europa, per a la qual, però, aquests assumptes s´han de tractar en altres fòrums sense posar en perill el PIAC, que evita una carrera d´armaments a la regió. Davant la retirada nord-americana de l´acord i la reimposició de sancions que han ofegat la seva economia, l´Iran ha reprès algunes activitats nuclears, la qual cosa ha causat preocupació i condemnes generalitzades perquè és també la por compartida a l´Iran el que explica la normalització de relacions diplomàtiques entre Israel i els Emirats Àrabs Units i Bahrain, i l´actual acostament entre Israel i Aràbia Saudita evidenciat en la recent trobada entre Mohammad bin Salman i Netanyahu.

El moment triat per assassinar el senyor Fakhrizadeh no és casual sinó que sembla dirigit a crear una situació de tensió que forci la mà de Donald Trump, de Joe Biden o de tots dos alhora. De Trump perquè ha transcendit que desitja atacar l´Iran i no ho ha fet perquè els seus assessors el van dissuadir. Una «venjança» iraniana ara com propugnen els més radicals dins de l´Iran seria l´excusa perfecta que podria animar Donald Trump a fer el que el cos li demana com a comiat de la Casa Blanca.

Però l´assassinat també podria tenir la intenció d´impedir a Biden tornar al PIAC com desitja i com afirmen el seu futur secretari d´Estat, Toni Blinken, i el seu futur conseller de Seguretat Nacional, Jake Sullivan, que va ser qui va inspirar el pacte nuclear de 2015.

Iran es mou així entre la seva necessitat interna de respondre a aquests atacs i la conveniència d´esperar a veure si les relacions milloren amb Biden (el parlament iranià li acaba de donar de termini fins al febrer per aixecar les sancions), o si el que ha passat convenç Teheran que l´única manera de ser respectat és creuar tant sí com no el llindar nuclear com ha fet Corea del Nord.