Fa una dècada, l´economista Tyler Cowen va publicar un assaig titulat The Great Stagnation. El seu argument era tan senzill com poderós: la causa principal de la decadència que afecta les classes mitjanes té a veure més amb la manca d´innovació tecnològica i científica que amb la globalització o l´endeutament massiu dels estats. Era una tesi no gaire llunyana de la que defensa l´influent emprenedor Peter Thiel: «Somiàvem amb cotxes voladors i van arribar els cent quaranta caràcters d´un tuit». En aquell llibre, Cowen pronosticava dues dècades de baix creixement a l´espera que madurés definitivament la nova economia. Una cura definitiva per al càncer o, almenys, la seva cronificació? La substitució de l´energia fòssil per altres renovables? L´ús intensiu de la intel·ligència artificial a la gestió de les polítiques públiques? Eren preguntes llavors i es diria que comencen a ser avui realitat.

En aquestes últimes setmanes -les recollia el mateix Cowen en el seu imprescindible bloc-, s´han anat succeint les notícies en l´àmbit científic. A les vacunes contra la covid-19 que utilitzen el nou sistema de l´ARN missatger, s´hi sumen la predicció de l´estructura tridimensional de les proteïnes que ha aconseguit DeepMind, la companyia de Google dedicada a la Intel·ligència Artificial, i la venda de carn de pollastre -a Singapur- elaborada per mitjà de cultius cel·lulars. És probable que l´enorme inversió duta a terme per combatre la covid es tradueixi en un gran salt que permetés la fabricació de vacunes més efectives contra tot un ventall de malalties. Què suposarà l´extensió de les xarxes 5G, la polèmica de les quals amb la Xina no és precisament plàcida? Quan serà possible un cotxe conduït per un robot o un ordinador? La biologia anuncia ja per a un horitzó relativament proper la conversió del clavegueram de les ciutats en centrals elèctriques a partir de les aigües fecals. Elon Musk, a més del desenvolupament de Tesla i SpaceX, ha impulsat un projecte anomenat Neurolink que connecta la ment humana i la màquina a través d´un nanoxip implantat al cervell. Són desenvolupaments que haurien semblat de ciència-ficció fa mig segle.

Tot i que la tesi de Cowen sigui probablement certa, els avenços que han tingut lloc en aquests últims trenta anys són sorprenents. Quan jo vaig començar a estudiar a la universitat, a principis dels anys noranta, amb prou feines ningú comptava amb correu electrònic, telèfon mòbil o ordinador portàtil. Per descomptat, no hi havia llibres electrònics ni ensenyament en línia. L´accés a revistes -i mitjans- internacionals resultava difícil i, als supermercats, l´oferta de productes era molt menor. En medicina, la utilització de tecnologies més potents i segures de radiació s´ha fet comuna, igual que les quimioteràpies personalitzades, la cirurgia robòtica i l´ús de diferents inmunoteràpies. D´estalviar en pessetes -o en lingots d´or- hem passat a la possibilitat d´obrir un compte corrent en moneda digital. I de comptar amb uns pocs canals de televisió a veure les nostres sèries preferides en plataformes online com Netflix, HBO o Filmin. Què ens aportarà l´acceleració tecnològica en els propers dos decennis? Com es traduirà en les nostres vides? La regla de Cowen té sentit: el salt tecnològic suposarà un increment enorme en la productivitat i, per tant, en la qualitat de vida.