Com que al taxista li va agafar per parlar de vins, li vaig explicar que guardava a casa una ampolla de 25 anys que vaig guanyar en un concurs literari i per a la qual no trobava el moment d´obrir-la.
- S´haurà fet malbé? -vaig preguntar, ja que l´home semblava tenir coneixements de la matèria.
- A partir dels 20 -va dir-, és un misteri. Tant li pot sortir un vi excel·lent com un vinagre.
Vam recórrer uns carrers en silenci i va tornar a parlar ell:
- Al vi embotellat li passa el que als embrions congelats: no se sap gaire bé quant duren sense perdre les seves propietats.
A continuació, em va explicar que als Estats Units acabava de néixer un nadó d´un embrió congelat feia 27 anys. Els metges no tenien ni idea que poguessin durar tant.
- El secret -va afegir- consisteix a descongelar bé.
L´embrió s´havia congelat el segle passat i la criatura resultant havia nascut en aquest. Tota una proesa biològica, vaig pensar. Si aquest nen, de gran, treballés en els serveis secrets, podríem sobrenomenar-lo L´espia que va sorgir del fred, com el títol de la famosa pel·lícula basada en una novel·la de Le Carré. Segons el taxista, als Estats Units hi havia bancs d´embrions congelats als quals acudien moltes parelles que podien triar el tipus de pares:
- Volem un embrió de pares prims i baixets, com nosaltres.
El funcionari estudia el catàleg i pregunta.
- Amb estudis superiors o elementals?
El normal és que es prefereixin pares amb estudis superiors, encara que això no significa gaire. L´autèntic significat que un embrió congelat fa 27 anys sigui viable és merament circense. És que al laboratori on es conservava no se´n va anar en tot aquest temps la llum? Per ventura no hi va haver, al llarg de tants mesos, un treballador descuidat que apagués la nevera? És que els embrions no estan programats per autodestruir-se després de romandre un temps excessiu a la cua d´un úter? Quan vaig arribar a casa, vaig obrir l´ampolla de vi i s´havia fet malbé.
-Has fet malbé una peça de museu -va sentenciar la meva dona.
