11 de desembre de 2020
11.12.2020
Diari de Girona

«Las Trece Rosas» i Manuel Marchena

11.12.2020 | 00:47
«Las Trece Rosas» i Manuel Marchena

Tretze noies de les Joventuts Socialistes Unificades van ser assassinades pels feixistes l´any 1939. Tenien entre 18 i 29 anys, nou d´elles eren, doncs, menors d´edat per l´època. La majoria d´edat era llavors als 23 anys.

Un individu execrable, Javier Ortega Smith de Vox, va dir: «Sabe usted cómo se ha mentido en la Historia hablando de algunas que llamaban las Trece Rosas y resulta que lo que hacían era torturar, violar y asesinar vilmente? (...) y de cometer crímenes brutales en las checas». En qualsevol país democràtic un individu així ja estaria dimitit i condemnat. Aquí la sala penal del TS el defensa. Com que no em creia el que deien els diaris sobre la interlocutòria la vaig buscar. Vegem-ho. Hi ha dues «raons» per exculpar-lo. Primera, que la denúncia no la fan descendents de les noies: «Pero ante el silencio del Código Penal vigente en este punto, se puede concluir que la acción penal por estos delitos se extingue con el fallecimiento del ofendido, de suerte que producido tal evento, solo queda a sus deudos y herederos la acción de protección civil.» És a dir, maten nenes i com que no tenen descendència perquè els malparits que les han assassinat les han matat quan encara no havien pogut tenir fills, llavors se les pot insultar sense límit. A més menteixen perquè a banda de l´associació «Trece Rosas» van signar la demanda dues cosines de les noies.

La segona «raó» és que les persones que tenen una ideologia semblant a les de les «Tretze Roses» tampoc es poden querellar: «Desde esta perspectiva entender que las afirmaciones del querellado sobre la actuación de las Trece Rosas pueden constituir un sentimiento lesivo para la dignidad de estas personas podría aceptarse -aunque ya se ha anticipado la falta de legitimación activa de los querellantes- pero debe rechazarse la extensión que realizan tanto el Ministerio Fiscal como los querellantes a la de las personas que en el día de hoy participan de la misma ideología que aquellas, y menos aún como una incitación al odio con una capacidad de peligro relevante». Fixeu-vos que el ponent Berdugo no sap escriure. Probablement el problema no és que no sàpiga escriure, sinó que com que l´argument és tan irracional ha de forçar la frase de tal manera que en realitat no té sentit.

Al final, a més, els jutges del suprem escriuen «Sin olvidar, y debe también ser destacado, que el querellado, al término de su intervención pronuncia un mensaje que puede calificarse de conciliador: ´¿Sabe Vd. lo que ocurre? Al final una guerra es una situación terrorífica en la que se pierde cualquier concepto de justicia y se prima la fuerza cuando se comete este, esta situación en un país, lo que hay que hacer, lo que hay que hacer es buscar la fraternidad, curar heridas e intentar evitar que las generaciones futuras vuelvan a (sentir)´.» La gent ho desconeix però aquest és el missatge que llança el franquisme quan s´inaugura el Valle de los Caídos. A més, a aquestes noies no les maten durant la guerra sinó un cop la guerra s´ha acabat. Elles van iniciar la lluita de la resistència. Un jutge francès mai s´hagués atrevit a signar un paper tant infame. No es pot ser equidistant entre el feixisme i la democràcia.

El final després de frases sense sentit però amb la direcció exculpadora d´un feixista escriuen: «Inadmitir la misma por no ser los hechos constitutivos de ilícito penal alguno, decretándose el archivo de las actuaciones. Así lo acuerdan, mandan y firman los Excmos. Sres. Magistrados indicados al margen. Manuel Marchena Gómez, presidente Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre Antonio del Moral García Pablo Llarena Conde Vicente Magro Servet». És a dir, tres dels jutges contra els independentistes catalans, Marchena, Berdugo -el cognom ho diu tot-, del Moral -també- i l´hiperventilat instructor de la causa, Llarena.

No tenen vergonya, ni moral, ni ètica, ni sentiments, ni humanitat. Aspirem a poca cosa, volem que quan uns malparits insultin unes nenes que van muntar la resistència per la llibertat i que les van afusellar, tinguem uns jutges que en defensin la memòria. Aquests jutges estan més a prop dels que les van afusellar que de la lluita contra el feixisme. A ningú li estranyi que els mateixos es vengin dels republicans catalans. El feixisme no distingeix entre demòcrates.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook