A internet veig un tall del programa FAQS, de TV3, dirigit per una xicota anomenada Cristina Puig, paradigma de bleda assolellada amb disfressa de periodista agressiva que tan bé encaixa en la tribu catalana del llacet. A FAQS, Pilar Rahola, la Tieta justiciera oficial, posa el crit al cel per les recents declaracions feixistes d´excomandaments de l´exèrcit espanyol.

Rahola es mostra indignada perquè el feixisme és feixista, però sobretot perquè ella sempre renya i per renyar amb propietat s´ha d´estar indignat, altrament no sembla que tinguis raó per renyar. Rahola escridassa sempre que està indignada, que és gairebé sempre, i així sembla que tingui més raó per renyar. Als catalans de la tribu, però, no els agrada la gent que escridassa. A excepció de la Rahola. Els agrada la Rahola perquè escridassa per defensar la tribu, i els agrada perquè també renya la tribu i els catalans tribals necessiten un pastor que els dirigeixi amb fermesa, que faci anar recte el ramat dins la cleda de la submissió a Espanya, naturalment, tal com Jordi Pujol va posar ordre al ramat a còpia «d´ara no toca» i tal, i tots a callar. Quins temps... La tribu callava i somreia, rient-li la gràcia autoritària a Pujol, que no pretenia fer gràcia perquè era humiliació consentida.

Els catalans de la tribu parlen tothora de democràcia i civisme mentre demanen a crits figures autoritàries de volada gallinàcia que els dirigeixin. Volen que els escridassin els seus gurus, ningú més, perquè no els agraden les coses dites fora de to, encara que el to del contingut de les coses estigui perfectament afinat. Els de la tribu llacista són amants exclusius de les formes, per això són l´únic cas al món sencer a no causar incidents a les manifestacions i a no llençar papers a terra mentre es manifesten. Pur civisme. Inèdit. Per això el món els mira.

Pilar Rahola és mantega amb aparença de carquinyoli. Rahola també és submisa. Molt. El paradigma de la submissió. Justament, per les formes que utilitza, guanya per punts en submissió al ramat mateix a qui dirigeix a crits de peixatera, tret que les peixateres venen peix i ella ven impotència. Res més patètic que la submissió en forma de fermesa i indignació de Pilar Rahola. La Tieta de Catalunya diu coses que en si mateixes són insubmises però que s´inscriuen en el marc de la submissió: a Espanya, concretament. Rahola diu que és independentista, però curiosament defensa amb llacet groc el mercader de la independència Puigdemont i companyia estafadora presidiària. Rahola diu que és independentista, però curiosament s´indigna pel feixisme i la injustícia espanyola. Rahola vol quedar-se a Espanya, doncs. Vol canviar Espanya per poder-hi viure feliçment, com aquell presoner que dedica la seva energia i temps a indignar-se per les condicions imposades a la presó justament perquè no pensa escapar-ne. Igual que el seu poble a qui alliçona. L´oracle Rahola vol democratitzar Espanya alhora que diu voler-ne escapar. Pretén democratitzar Espanya perquè, mentre ocupa eternament el temps intentant-ho, eternament no intenta independitzar-se´n. Rahola s´estova a l´acte, li cau la bava, al igual que el seu ramat català, quan té davant un espanyol demòcrata, d´aquells que TV3 s´encarrega sens falta de convidar per provocar un orgasme tribal generalitzat, al igual que TV3 no s´oblida mai de convidar un feixista, per allò de la pluralitat, una pluralitat que, naturalment, mai inclou un convidat independentista, sempre substituït pel seu contrari processista, presentat com la mateixa cosa, faltaria més. Davant de l´espanyol «que ens comprèn», Rahola no triga a fer saber la seva voluntat d´entendre´s amb l´«Espanya bona, demòcrata». Tradueixo: l´Espanya inexistent -i menys en la seva oligarquia que sustenta el poder- que permet als catalans de la tribu la fantasia de despertar-la per no haver-se´n d´independitzar, l´últim que faran mai. Ni que la gàbia estigués oberta.

Així passen els anys, Rahola té assegurat el gaudi del victimisme i la superioritat moral de per vida, i sobretot el sou sucós cada final de mes, fins a la jubilació i més enllà, que li brinden els mitjans. Rahola és l´heroïna dels catalans de la tribu perquè els dona el que volen, la seguretat de no independitzar-se mai d´Espanya, d´un estat que, en la seva pertinença, els garanteix el gaudi victimista i la superioritat moral. Rahola gaudeix indignant-se amb Espanya i no ho sap. La Tieta està encantada amb Espanya i Espanya està encantada amb els serveis prestats per la Tieta. Rahola viu dels seus espectacles d´indignació amb Espanya i amb el que calgui, que gairebé sempre té relació, directa o indirecta, amb la dependència catalana a Espanya. Espanya és per a Rahola i la tribu l´or de McKenna, cosa que els converteix en addictes a Espanya, a la praxi més addictes que Vox. Cap espanyol insistiria a continuar a Espanya, tal com insisteixen a fer-ho els catalans, siguin de la tribu o no, si fos la meitat de maltractat que els catalans. Els catalans són, queda clar, més espanyols que El Escorial.

Tot molt estrany. I seria estrany que el poble no se n´adonés si no fos perquè vol exactament el mateix que la seva Tieta Rahola: desaparèixer dins d´Espanya. Agermanadament, això sí. L´addicció encega.