El vicepresident en funcions de president a qui no li deixen dir que és president finalment ha pogut exercir de president. Pere Aragonès i el seu partit, Esquerra Republicana, no han tingut prou força per doblegar els interessos dels socis-enemics de Junts per Catalunya i imposar-se pel que respecta a la figura de qui substitueix un president de la Generalitat cessat per sentència ferma. No han estat valents per dir a tothom que el vicepresident és el nou president, evidentment amb limitacions. Però Aragonès sí que ha sabut imposar-se quan ha estat el moment de protegir a algú del seu partit -Alfred Bosch- sobre el qual pesa la sospita (?) de no haver fet res davant el presumpte cas d´assetjament per part del seu cap de gabinet, Carles Garcías, a Exteriors. Aragonès va retirar de l´ordre del dia de la reunió del Consell Executiu la decisió sobre si s´ha de sancionar o no els responsables polítics que van envoltar aquell cas. Les explicacions del vicepresident, ara exercint de president, tampoc van ser convincents. Necessiten més temps per analitzar «informes contradictoris». És de suposar que el Consell Executiu no està prou capacitat per aquesta funció. A ERC deuen estar contents. Finalment el seu líder s´ha destapat, encara que sigui per tapar vergonyes.
