12 de desembre de 2020
12.12.2020
Diari de Girona

Cartes

12.12.2020 | 01:22
Cartes

En resposta al Sr. Joan Vila
Ramon Vilardell Membre fundador de la plataforma Albera Lliure de Molins
He llegit amb detingut interès l'article del Sr. Vila publicat al DdG el 29/11/2020. L'autor aporta dades que provarien que la producció domèstica/municipal d'energia alternativa no basta per subvenir el consum que fa cap co mar ca. Tanmateix, fer de l'autoabastiment local l'única línia mestra dels moviments que defensem un desenvolupament energètic raonable i harmoniós és francament simplista. Nosaltres no discutim la necessitat de les noves instal·lacions industrials. On divergim profundament és en la seva ubicació, i això degut a una concepció molt diferent del que és i representa el paisatge. Llegint el Sr. Vila es té la impressió que la seva percepció del paisatge és molt pobra.
És des d'aquesta banalització de l'espai que el Sr. Vila considera que el projectat Parc Galatea (la Jonquera) no suposa un impacte visual, o que li sembli equivalent posar molins al Coll d'Ares i vora l'AP7. Aquesta apreciació tan superficial del territori el duu a obviar el que hauria de ser l'eix de tot aquest assumpte: una vigorosa intervenció dels poders públics en la protecció dels paratges del nostre territori que, tot i merèixer-la amb escreix, hores d'ara no la tenen o sols de manera parcial i precària. L'Administració ha de voler i poder assumir el seu paper de garant de la preservació del bé comú, ja que si ens representa i obté la seva legitimitat i el gruix dels seus recursos de tots nosaltres, la seva responsabilitat és total. Ha de vetllar, per tant, perquè el desplegament de les noves instal·lacions energètiques es faci preferentment en indrets ja malmenats per l'impacte hu mà.
Quan les localitzacions ja prèviament desnaturalitzades no bastin s'ha de veure quines característiques ha de reunir un indret per quedar fora de tota ingerència. N'hem identificat els següents: valor ecològic-natural, estètic, agropecuari, històric-patrimonial, turístic. Satisfer un sol d'aquests criteris de valoració hauria de ser suficient per justificar la seva protecció.
I és que es fa urgent reviscolar la idea de patrimoni col·lectiu, de bé comunitari, d'herència i llegat inalienables: estimem el territori i el volem transmetre als nostres fills com un tot que tingui sentit, amb el que es puguin identificar, on arrelar-se. Tothom té dret a gaudir-ne i a tots incumbeix la seva amorosa i eficaç conservació. S'invocarà l'interès general justament per dir que les dites instal·lacions són indefugibles: algú s'ha de sacrificar. Passa, però, que destruint el nostre patrimoni natural i cultural és la immensa majoria la perjudicada.
I si l'Administració tendís a la rendició o connivència amb les grans corporacions que remenen ja al seu antull la pluja de milions de la UE per fer l'agost? De ser així, que ens estalviïn almenys, uns i altres, llur cínica hipocresia; gràcies.

Queixa a l'hospital Trueta
narcís prat grau GIRONA
A l'atenció del sr. Director de l'hospital Josep Trueta.
En data d'avui tenia concertada una visita a les 11 del matí a la clínica del Dolor. A les 10.45 jo era allà, després de passar la targeta sanitària, a l'oficina em diuen que esperi.
A les 12 arriben dues senyores, que diuen tenir hora a les 12, els diuen que esperin, però al cap de cinc minuts ja poden passar. Jo, mosquejat, vaig a l'oficina i després de tornar a mirar la targeta, em diuen que és a la planta de baix; vaig a la planta de baix i em diuen que m'havia passat l'hora. Després de dir-los que no era culpa meva i que si no ho feien jo no tornaria, van anar a parlar amb la doctora, que els va dir que com a favor em visitaria al voltant de les 2. Jo li vaig contestar a la infermera que no calia que s'hi esforcés, que me n'anava i no tornaria, ja que si per malviure t'has de deixar vacil·lar millor morir amb dignitat.
Sr. Director, és incongruent que persones incompetents ocupin llocs de responsabilitat.

Els diners
albert altés segura llançà
Fa molts anys, quan vaig entrar a treballar a la Generalitat, els vaig demanar que volia cobrar la meva nòmina directament per finestreta. Es varen posar a riure davant de la meva ignorància. És a dir, que em va quedar molt clar que era obligat cobrar a través de qualsevol banc o caixa. Ho vaig acceptar com tothom. A partir d'aquí, comença tot el que ja sabem. Si voleu, és molt més còmode i pràctic per agilitzar les despeses fixes com la llum, gas, etc. Ara bé, el que comença a ser preocupant, és el que està passant actualment. Vull dir que si vols tenir els teus diners en efectiu, els horaris són molt limitats i el caixer ja és la teva única salvació. També ho entenem. El que ja no és just, és la possibilitat que les oficines desapareixen i la gent dels pobles hagin de desplaçar-se expressament per gaudir dels seus calés! Davant d'això, diria que els ajuntaments podrien plantejar-se aquest possible nou servei. No pot ser que un fet tan personal s'hi jugui d'aquesta manera. Sobretot amb la gent més gran.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook