Cartes

Tres esculls per l'acord de sortida pactada de Gran Bretanya de la Unió Europea: pesca, lliure competència i mecanismes de relació posteriors. Capítol obert sobre les aigües on poden pescar flotes franceses, espanyoles i portugueses. Però dels tres un és el que ho fa ballar tot és la lliure competència que vol dir la por de la Unió Europea de tenir un fort competidor de 66,5 milions d'habitants a 34 km de territori comunitari que pot voler relaxar els estàndards laborals i mediambientals. I aquí la por la comparteixen els empresaris holandesos i els transportistes romanesos, no hi ha excepció.

En aquestes hores Boris Johnson i Ursula Von der Leyen s'ho juguen tot en una negociació que qui hi té més a perdre en el curt és un Regne Unit aïllat però que en el llarg es pot convertir en un pol de desestabilització pel mercat interior europeu. Una partida plena de cartes marcades i falses amenaces. Si el Regne Unit surt sense acord es convertirà en un país tercer tan remot a efectes comercials com una si fos un país d'Oceania. Portes tancades a la Unió. Però la UE sap que el Regne Unit pot jugar a convertir-se en un competidor descarnat. Ningú les té totes: 50% de possibilitats d'acord segons el primer ministre d'Irlanda, menys d'un 50% de possibilitats d'acord segons els negociadors comunitaris.

El que s'ha salvat en les últimes hores és frenar l'intent de tornar a la frontera dura entre les dues Irlandes. Aquí s'hi nota la mà de l'electe president dels Estats Units Joe Biden, d'arrels irlandeses i que va dir durant la seva campanya que defensaria els interessos dels irlandesos, la seva minoria d'origen.

En cas d'un Brexit dur, la reunificació de l'illa d'Irlanda no s'ha de descartar en absolut.

Les renúncies de podem

El partit Unides Podem es va presentar a les eleccions parlamentàries de desembre de 2015, les seves primeres eleccions al parlament espanyol, amb un programa que és impossible de reconèixer en els acords de coalició de 2019, just quatre anys després.

Defensava Podem el desembre de 2015: rebuig a la presència de forces militars dels EUA a les bases militars de Morón i Rota («Consideramos que la existencia de bases estadounidenses en España y la participación en los esquemas del escudo antimisiles afectan a nuestra soberanía y suponen un riesgo para nuestra seguridad nacional». Programa electoral Podem 2015, mesura 326.); oposició frontal al Tractat de Lliure Comerç entre Espanya i els Estats Units («El Tratado Transatlántico de Comercio e Inversión (TTIP, por sus siglas en inglés) es una amenaza a nuestra soberanía, a nuestra democracia, a nuestra economía y al Estado de bienestar porque concibe las regulaciones sociales y medioambientales como obstáculos al comercio». Programa electoral de Podem, mesura 322) recolzament a l'exercici de l'autodeterminació del Sàhara Occidental i concessió de la nacionalitat espanyola als sahrauís residents a Espanya; reconeixement unilateral de l'Estat de Palestina; consulta ciutadana (referèndum) per l'enviament de l'exèrcit espanyol en missions internacionals; dret al vot dels residents estrangers «estables» i tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers. I altres punts que allunyaven el seu programa de l'agenda socialdemòcrata amb una llarga tradició de govern. En la repetició de les eleccions el juny de 2016 el programa va ser el mateix. En l'activitat parlamentària de la legislatura 2016-2019 trobem diverses iniciatives parlamentàries i votacions en la línia del seu programa electoral.

De l'estudi comparatiu del programa electoral complet de 2015, que va tenir només un annex de desenvolupament en 2019, i el programa del govern de coalició vigent, podem concloure que Podem ha renunciat als principals i més candents punts de la seva política exterior. La qual cosa no vol dir que les tensions no es projectin en el futur de l'acció de govern.

El mes de maig de 2021 ha d'estar firmat el conveni de pròrroga de la presència de l'exèrcit americà a les Bases de Morón i Rota. Veurem si es converteix en un cas de discrepància en el govern o si un cop més es confirma que Podem ha renunciat a influir en el seu programa de política exterior a favor d'influir en altres punts de l'agenda política.

RODALIES

Aquesta setmana el Govern central ha anunciat una forta inversió en Rodalies a Catalunya per als propers anys. La mesura ha estat acollida amb l'escepticisme dels incompliments del passat. I un cop més han servit de material d'inflamació en la confrontació. Aquest cop però els qui han pensat les coses no han volgut començar la casa per la teulada. Primer es fan les inversions en les vies i les estacions, en allò que és competència d'Adif, i després es millora el servei de trens. Un servei modern i eficient de transport públic per després de la pandèmia és una peça clau per un país ben comunicat. Quedem-nos amb aquesta dada: aquest cop s'ha començat la casa pels fonaments. Si va de debò o no ho sabrem en tres anys. Un marge per la confiança i no per l'emprenyament permanent.