Observo molt d´esverament per les proclames i amenaces en el fòrum de WhatsApp d´uns exmilitars, sobretot entre els processistes i els populistes de Podem. És normal. Els extrems es toquen i els nacionalismes radicals es necessiten entre ells per retroalimentar-se. Per desgràcia, és la història de la humanitat, i de les grans catàstrofes humanitàries. Com més independentisme radical, més Vox. I com més Vox i afins, més independentisme radical. Així, els processistes catalans poden proclamar ben alt que a Espanya tothom és franquista.

Torno a recordar el jurista i filòsof austríac Hans Kelsen, considerat un dels grans teòrics del constitucionalisme modern, i del qual s´ha parlat molt els últims temps. El perill dels cops d´estat ja no ve per les armes. Segons Kelsen, un cop d´estat es dona quan «l´ordenament jurídic d´una comunitat és anul·lat i substituït de forma il·legítima per un nou ordre». I precisava que equival a «tota modificació, canvi o substitució de la Constitució que no es produeix seguint el que disposa la Constitució en vigor». Més perillosos, per a la convivència i la legitimitat constitucional, són els que el 6 i 7 de setembre de 2017 van pretendre dinamitar en un Parlament, sense necessitat d´armes, la Constitució espanyola i l´Estatut català. O més perillós és un Quim Torra que té (o ha tingut) poder real i efectiu per adoptar decisions polítiques i d´efecte jurídic que ens afecten a tots. O un Pablo Iglesias que pretén carregar-se l´estat de dret des de dins amb formes de vellut.

El WhatsApp dels exmilitars és la versió moderna d´un grup de jubilats que es reuneix al voltant d´una taula i, mentre van explicant batalletes i buidant les ampolles de vi (del barat), fantasiegen amb cops d´estat i aixecaments armats, que no van fer, ni tan sols van intentar, quan estaven en actiu. Res més. Cap va sortir al carrer amb un tanc abans de passar a la reserva. L´últim que ho va fer, Milans del Bosch, l´any 1981, va acabar a la presó, que és on acaben els colpistes en un estat democràtic. La majoria dels militars, a tot el món, són patriotes i ultranacionalistes (del seu concepte de país). Segurament, més a Espanya, per raons històriques. Molts d´aquests nostàlgics tronats es devien formar en l´acadèmia militar durant el franquisme. I els missatges de WhatsApp ho aguanten tot.

Tots els integrants del polèmic xat són exmilitars. Mentre van estar en actiu es van limitar a complir les ordres dels seus superiors i a cobrar a final de mes, que és el que correspon fer als militars en un estat democràtic. Per això, allà on alguns veuen motiu de preocupació, jo hi veig una gran notícia: tenim un sistema democràtic fort i sòlid, en el qual els militars que tenen fantasies colpistes, que segur que n´hi ha, acaten, encara que sigui a contracor, l´estat de dret i la Constitució. No sé si tots els polítics ho fan.