Dijous vaig anar a la presentació del llibre Catalunya, potència logística natural del conseller Ramon Tremosa. El conseller explica les raons per les quals Catalunya, malgrat les crisis, continua tenint un gran potencial per desenvolupar gràcies a l´estabilitat que dona l´euro i a la gran obertura internacional que ha fet la seva economia. Va citar també els entrebancs en forma de «Nimbys» i de frens administratius impedeixen que es desenvolupin grans projectes industrials. Aquesta és la realitat del país: un potencial enorme amb un esperit emprenedor que competeix bé als mercats internacionals (avui es ven el 67% fora d´Espanya), contraposat per un moviment conservador que no vol que es facin infraestructures i que es pensa que els diners cauen del cel. Aquesta oposició a la competitivitat es nega a entendre que el benestar prové de la creació de valor afegit, del treball, la inversió i el risc.

El cas de Catalunya, amb els seus 7,72 milions d´habitants, combina una àrea metropolitana de 3,7 milions (48%) amb zones com la Garrotxa, de tan sols 57.590 habitants amb capital Olot, que en té 35.228, un 61% del total. Els casos de desenvolupament del potencial són semblants. Quan Catalunya ha tingut l´euro com a seguretat i les portes obertes per exportar ha fet un salt considerable endavant, malgrat el dèficit permanent de l´estat que actua com una ineficiència de l´economia, avui uns 20.000 milions anuals.

La Garrotxa va tenir una estructura industrial tancada per manca de comunicacions durant segles. Quan a finals del segle XX es van obrir les comunicacions cap a Besalú, cap a Ripoll i cap a Vic, la comarca va fer un salt impressionant. Tot i tancar la major part de la indústria tèxtil, la comarca es va recuperar amb altres sectors com l´agroalimentari, la injecció de plàstic, la mecànica i el paper. I ho va fer exportant de forma principal. Què és el que va possibilitar aquesta explosió econòmica d´èxit que va provocar que la crisi del 2009 i la d´ara siguin poca cosa? Un ambient laboral responsable, una formació professional d´excel·lència, una gestió de les empreses familiars lluny de l´especulació i una col·laboració estreta entre empreses i administració.

Així ha estat com la Garrotxa ha arribat a tenir un 48% del seu PIB provinent de la indústria, que ocupa el 38% de la població, i que permet un PIB per habitant de 31.033 €/habitant, un 16,6% per sobre de la mitjana de les comarques de Girona. Aquest model permet una certa integració de les 91 nacionalitats que hi ha a la comarca, un servei sanitari de nivell, un atur de tan sols el 7% i un fracàs escolar baix, del 6,2%. Sovint parlem del laboratori de la Garrotxa per explicar el grau de consens i l´elevada percepció de benestar de la comarca, mostrant un orgull palès.

Ara, però, s´està arribant a un fre en aquest camí d´èxit. Per un costat comen?ça a mancar sòl industrial per continuar creixent les indústries, també manca personal qualificat de tots els nivells i comencen a notar-se frens que actuen per impedir l´activitat, sigui amb reticències a determinats projectes econòmics (un cas paradigmàtic és el de les energies renovables), sigui pel fre a la variant d´Olot. Avui el trànsit de mercaderies que creua la ciutat es fa pel carrer Vial Sant Jordi. Aquest carrer ha de suportar els milers de camions que creuen el centre, siguin els camions d´Olot i de la Garrotxa que van cap a Barcelona o cap a la resta d´Espanya, o a la inversa, les mercaderies d´arreu que van a la Garrotxa. Es dona la característica que les indústries de la Garrotxa es troben al costat est d´Olot i transiten totes cap a l´oest, fent el trànsit per la ciutat impossible.

Fa anys que hi ha sobre la taula el projecte de desviament de la carretera pel costat nord. El projecte no té problemes quan passa pel territori de la ciutat d´Olot, però sí que el té quan arriba a les Preses i quan enllaça amb la carretera que ve de Bracons. Aquí els veïns de la Vall d´en Bas han pres una actitud de fre al projecte, demanant que es faci amb bisturí, i en darrer terme impedint que s´acabi construint. Encara abans d´ahir a la Vall d´en Bas es va repetir que «no cal la variant, si es té en compte que, a Olot, s´està a 20 minuts a peu i a 10 en bicicleta d´on hi ha tots els serveis essencials i si s´impulsa un pla de mobilitat de les empreses i un de transport públic».

De nou aflora l´esperit Nimby: es vol convèncer la gent de la comarca que pot anar a treballar en bicicleta, acció que aplaudim i impulsem, oblidant que els productes que es produeixen amb el seu esforç no sortiran de les fàbriques perquè no podran viatjar. El model de la Garrotxa està arribant al límit de morir d´èxit. La bombolla que ha preservat els llocs de treball ha fet que la gent se senti confortable amb el que té i amb una actitud passiva deixa que els grups de Salvem les Valls i altres frenin la solució a la sortida de mercaderies.

Quan temps tardarem a veure un bloqueig dels camions pel centre d´Olot? Si els camions han d´anar a Barcelona per Girona han de fer 50 km més, i fins a Lleida, 126 km més. Si no hi ha trànsit de mercaderies a Olot els iogurts de La Fageda (la bandera de les empreses sostenibles de la Garrotxa) no podran anar a les comarques de Girona, per exemple.

Heus aquí com el model Garrotxa entra en perill perquè ha oblidat què és una crisi, què és estar a l´atur i d´on prové el benestar assolit. Si no es resol la variant serà qüestió de pocs anys veure el trasllat d´empreses fora de la comarca i recordar novament què significa no tenir feina.