Especialitats com l´Aeronàutica o l´Electrònica tenien fa pocs cursos, abans de la crisi desencadenada per la pandèmia del coronavirus, una taxa del 0% d´atur entre les dones graduades. Amb tot, a les aules de les facultats on s´imparteixen aquestes carreres, elles són minoria. Si les joves no es decideixen a estudiar més enginyeries no és per manca de capacitat, sinó per falta d´interès. Com succeeix a la resta de països de l´Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), les alumnes de l´Estat espanyol s´orienten fonamentalment cap a sectors i àmbits com la salut, l´ensenyament o les humanitats, en lloc de decantar-se per la ciència o la tecnologia. En concret, aquesta proporció no arriba al 20%. L´explicació d´aquesta xifra cal buscar-la en la concurrència de múltiples factors, perquè no és plana ni senzilla. Així, els motius d´aquest desequilibri entre gèneres que els analistes citen amb més freqüència a escala internacional inclouen una arrelada combinació d´estereotips, les expectatives dels pares de les matriculades, una persistent manca de referents femenins, una certa desconfiança cap a les matemàtiques i una utilitat social que encara és poc visible. La lentitud del canvi evidencia un endarreriment global que ens neguem a admetre, perquè ens deixa en mal lloc.
