Al nen barbut que van posar al davant del governet, el nostre califa en lloc del califa, no li deixen fer servir el despatx presidencial. No deu haver sigut fàcil fer-li entendre que als llocs dels adults els nens no hi han de fer res, jo sé el que costa fer entrar els petits en raó. Devia agafar una rebequeria, com tots els nens quan no els deixes fer el que volen. Des de la meva posició d´educador de quatre fills, aconsello als adults responsables que no transigeixin, és bo que marquin els límits, quan d´aquí a uns anys en Pere Aragonès ho recordi, entendrà que aquest «no» que avui li diuen els grans és pel seu bé. Els meus fills, per cert, no es creuen que la barba de l´Aragonès sigui real, els recorda un actor infantil dels Pastorets, amb el seu postís i tot. I mira que els he explicat vegades que hi ha nens així, barbuts. És igual, real o postissa, no és no.

- Nen, a aquest despatx no s´hi entra.

El càstig deu obeir alguna malifeta especialment greu, perquè en altres ocasions la cosa s´ha solucionat enviant-lo a dormir sense postres.

Una vegada s´ha decidit que no entri al despatx, ja no hi ha marxa enrere. Res d´aixecar el càstig, que els nens d´aquesta edat són molt llestos, detecten de seguida les febleses dels adults i se n´aprofiten. Si se li prohibeix entrar al despatx, se l´hi prohibeix per sempre, tant és que plori o piqui de peus. Severitat, tot i que ens faci mal al cor. Per això, no han de prendre les regnes de la situació les dones, més sensibles a les llàgrimes infantils. Penso per exemple en la consellera Vergés, que si va disfressar el seu propi nadó sense remordiments i va fer córrer després la foto per les xarxes, ben capaç seria de maleducar l´infant Aragonès amb altres compensacions, que ens coneixem.

- Au, Pere, no ploris. Si no entres al despatx dels grans, l´Alba et deixarà entrar al seu perquè juguis amb aquest cotxe tan bonic, brruumm, brruumm.

En Pere ha d´entendre, ja a la seva edat, que això no es toca, això no es diu o això no es fa. I punt. Ara bé, ja que ha sigut bon nen tots aquests mesos i no ha entrat al despatx prohibit, el deixarem optar al càrrec de president del governet com a cap de llista d´ERC, perquè pugui jugar amb aquesta futura republiqueta, brruumm, brruumm.