Ens enamorem o no?

Moltes decisions, en aparença, semblen duradores i de forma insòlita es tornen gest que reconeix el valor del destí. Hi ha persones que apareixen en la nostra vida i ens brinden la possibilitat de concebre el món amb la fascinació de la novetat. Crec que les barreres són invenció humana; si, en comptes de viure amb intensitat l´espontani, preferim blindar-nos. La nostra societat és una cadena de solituds que enyora les formes de l´amor i no comprèn que el gran és punt de partida del que és petit. Moltes persones (somric) experimenten una important tensió en enamorar-se i entre tanta enrevessada confusió surten corrent espantats. Hi ha coses que són massa imprecises i només es canalitzen amb la vivència. Hi ha una substancial diferència entre: discernir i esbrinar. En tot cas crec que enamorar-se és comprendre que el despullat s´identifica millor amb la llum de la llibertat. Ara bé, moltes vegades, al costat de la negació es transmet l´afirmació que el valor ens nega. Totes les passions (en algun moment) són el gest confús que administra l´entonació interrogativa. Moltes aventures són la primera pedra de l´amor. Mare meva (somric), quina pujada de sucre que tinc.