15 de desembre de 2020
15.12.2020
Diari de Girona

El món està buit

14.12.2020 | 23:38

El magre consol contra els xacrosos militars turbulents és que el seu poder també resideix en una impostura, tant la que creuen exercir des del WhatsApp de Zuckerberg com la que aspiren a conquerir en el seu antediluvià deliri madrileny. Si tems l´anarquia, espera a habitar un planeta en el qual tots els poders són ficticis. Si et fa por la democràcia trontollant, espera a provar l´epidemiocràcia o dictadura percentual. S´acusa el coronavirus del seu atac selectiu a barris amuntegats i col·lectius d´immigrants però, en comparació amb els FMIs del planeta, s´ha comportat amb un tarannà profundament democràtic.

El món s´ha pentinat amb un huracà. El coronavirus ha perforat les jerarquies establertes. En temps de Bill Clinton, el primer i potser l´únic president negre dels Estats Units, es va difondre el recordatori que qualsevol ciutadà del món bevia la mateixa Coca-Cola que se servia a la Casa Blanca. O a La Moncloa, amb la diferència que el governant nord-americà paga el refresc de la seva butxaca. Ara, la caiguda evident de la globalització en un planeta sense avions comporta l´enfonsament dels poders globals. El banquer i el proletari, si en queda algun, han experimentat la mateixa por. L´experimenten encara.

Ha arribat el paràgraf en què tot article lacrimogen que es preï ha d´invocar Trump. És curiós el nativisme dels que desitgen convèncer-se que tot va començar fa quatre anys. És obligat guarir-los de la seva fixació, per exemple amb una cita clarivident de Ronald Reagan, el reverenciat patriarca. «La política és la segona professió més antiga del món, i m´he adonat que és molt semblant a la primera». Sona intolerable per escrit, però irresistible en llavis d´aquell seductor impenitent que va fer caure la construcció igualitària de Roosevelt.

De l´actor que va estar a punt d´obtenir el paper de Humphrey Bogart a Casablanca al germòfob admirador de Berlusconi que després de rebre al Mar-A-Lago babilònic el seu advocat Roy Cohn, malalt de sida, va desinfectar tota la vaixella. Els virus tenen una estranya manera de venjar-se. L´agonia interminable de Trump no és una trampa per perpetuar-se en un poder en què no creu, ni tan sols una demostració empírica de la nimietat del Joe Biden a qui anomena «zombi». El president no sortint aspira a demostrar que l´estructura que habita és una immens closca sense contingut, que el món està buit, que la presidència dels Estats Units ja només serveix per alimentar una notable producció de llibres d´espionatge, telesèries i superproduccions.

Les institucions globals havien aconseguit camuflar la fragilitat humana que la pandèmia ha despullat. Juncker, Baker, Condoleezza, Lagarde, subalterns de vàlua indiscutible que maquillaven l´alta política condemnada per la cita de Reagan. Perquè Trump no va introduir la falsedat, només va substituir la mentida institucionalitzada de l´era de Wikileaks per la barbàrie expressiva. Va portar la situació al paroxisme, amb guanyadors ?inesperats com els llatins que han millorat els seus sous per l´estrangulament de la immigració dels seus compatriotes, i han votat Republicà en conseqüència. O no s´ha sentit ja de llavis de Biden un «Amèrica primer» robat al seu predecessor?

Els patrocinadors de Biden aspiraven a l´aixafament irreversible de la granellada de Trump, però els seus 72 milions de vots devots impedeixen el rescat íntegre de la situació anterior, que torna amb múltiples contusions. Els que sospirin per la rehabilitació d´estadistes com Clinton, Blair o Schröder, han de recordar que han folrat d´or les seves jubilacions treballant per a les majors dictadures del planeta. I que en l´exercici dels seus poders no van pestanyejar davant els bombardejos humanitaris de Iugoslàvia o l´alliberament a mort de l´Iraq.

En un món buidat per la pandèmia, la convalescència només pot ser presumida. El fervor que han suscitat les vacunes no ha comportat un propòsit de l´esmena. L´aprofundiment de la desigualtat semblava inversemblant després de la crisi financera de la dècada anterior, pel que pot tornar-se a repetir després del coronavirus. La cobdícia ha mort, anuncien acreditats assagistes de la pobresa com Paul Collier, però l´activitat econòmica pot seguir en mans dels hereus del Gordon Gekko immortalitzat per Michael Douglas a Wall Street.

En parlar amb una persona reconfortada per la victòria de Biden, el benintencionat es felicita de la recuperació de les normes, de la tornada de la urbanitat i les noves maneres. En resum, afavoreix un canvi de discurs però no d´època. Per sorpresa de negacionistes, és possible que no hi hagi ningú després de la conspiració que prediquen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook