Aquest cap de setmana, vaig tenir l´orgull i el plaer d´assistir a l´estrena de Terra de telers, l´última i més «rodona» pel·lícula del meu amic Joan Frank Charansonnet. És un drama que es desenvolupa en una Catalunya en plena revolució industrial, davant el rerefons de la Guerra Civil i del feixisme franquista. Però, a més, és un relat extremadament emotiu i madur i una lliçó d´història. A mi, m´ha emocionat. I també ha tret alguna llagrimeta a la meva amiga Tine, una holandesa que s´estima Catalunya des de fa dècades i que, sense parlar encara del tot la nostra llengua, diu que després de veure el film ha entès molt més els ressentiments i la desconfiança que molts catalans sentim envers el poder que ens domina des de Madrid. La pel·lícula s´ha estrenat a tot Catalunya i estarà en cartellera, com a mínim, un parell de setmanes. Us la recomano de tot cor!

Lamentablement, però, no cal anar al cinema per a descobrir les actituds totalment inacceptables de bona part d´un poble que encara no ha fet net amb el seu passat més recent. A vegades, el colonialisme menyspreatiu que professen molts espanyols envers Catalunya i els seus ciutadans és veritablement esfereïdor. Dilluns de la setmana passada, l´alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, denunciava un nou «atac feixista» a la seu del seu partit (ERC) a la capital empordanesa i es lamentava de l´actitud intransigent d´alguns. Vaig voler «compartir» la notícia a través de les xarxes socials, tot afegint que fets així són la «vergonya d´Espanya». Tot seguit, una ciutadana -C.R.B.- a qui no conec de res, em contesta: «Ni todos los independentistas sois CDR, ni todos los españolistas son fascistas» i la veritat és que la frase no té cap mena de desperdici. Per què em tracta en primera persona del plural i en canvi generalitza a «tots els espanyols» en la tercera? De debò no es pot ésser independentista en un país democràtic sense que aquells que pensen diferent t´asssenyalin amb el dit? I què és això de posar els CDRs, que només coordinen les activitats reivindicatives de l´independentisme, al mateix nivell que el feixisme?

El problema, però, no és només aquella ciutadana que possiblement no ha sabut o no ha volgut fer-ho millor. El problema és que tot seguit un altre bon amic meu, representant d´un petit partit polític i regidor electe de la vila de Roses, que propaga la seva suposada «centralitat» a tort i a dret, fins i tot quan es troba amb l´Alberto Casado, aplaudeix les paraules d´aquella inconscient i li dona la raó, tot dient que «ni más ni menos». Jo crec que tots aquells que ocupen càrrecs públics haurien de tenir un xic més de cura a l´hora de fer públiques determinades opinions.