16 de desembre de 2020
16.12.2020
Diari de Girona

Contradicció

15.12.2020 | 23:27
Contradicció

Alguns vivim en una contradicció permanent, i sobretot per Nadal. Tenim alguna cosa de Mr. Scrooge, perquè no suportem aquestes festes pel que tenen de commemoració d´una efemèride discutible o perquè l´associem al que ja no tenim: si durant molts anys vas vincular aquestes festes a la il·lusió que li feien a una persona que ja no hi és, viure-les amb la seva absència és un exercici dolorós. Però també passa que hem estat mares i pares, i per tant ens hem hagut d´adaptar a la idea que ja no van de nosaltres, sinó d´una filla o fill que no té cap culpa de les nostres circumstàncies. Hi veus tots els mals igualment, però sobrevius pensant en l´entusiasme aliè i empasses saliva amb les conseqüències de l´arribada del Nadal. Ja ho sabeu, el ja típic «en parlem després de festes» quan es tracta de cobrar factures i aquella mena d´apatia general davant qualsevol repunt d´activitat mental. Durant unes setmanes, el món sembla entrar en fase REM, i potser per això, enmig d´una pandèmia global, entrem en debats delirants sobre mantenir o no un context social que pot disparar els contagis. Però, dèiem, alguns vivim en una mena d´estranya dualitat. No aguantem el sentimentalisme, l´artifici i la inanició del Nadal però, en canvi, ens empassem totes les ficcions nadalenques hagudes i per haver. De debò, és incoherent i incomprensible, però passa. Ara que les plataformes ho han convertit en una tendència productiva, mirem aquestes pel·lícules i sèries amb compulsió, tot i saber que la immensa majoria seran una castanya monumental. Però provant de raonar-ho, es deu a una causa ben senzilla. Aquests mons imaginaris plens de color, alegria i bones intencions ens recorden aquell punt de la nostra vida en què la felicitat semblava una ciència exacta. És un paper que la ficció acostuma a tenir, el de dibuixar-nos realitats on seria molt més còmode viure, però en el cas de les produccions nadalenques hi ha més aquest pacte ambiental per viure en una dimensió paral·lela on el mal, el patiment i el fracàs mai no entren a l´equació. Es parteix de la idea que la felicitat és l´estadi lògic i que els problemes són un mal menor perfectament superable. Tot plegat es resumeix en una imatge domèstica que, a casa, porta anys reproduint-se. Dediquem hores a muntar l´arbre i adornar-lo, però en cinc minuts el gat ha tirat totes les boles i ornaments per terra. Allà es queden, però tu ja ho has muntat. Amb les ficcions de Nadal passa el mateix: saps com acabaran però cada any allà estàs, mirant-les.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit