Els «don perfectes»

Hi ha persones que tot i el to de la seva amabilitat resulten impertinents. Sí, persones que segons sembla han nascut amb la necessitat de ser perfectes i en l´intent arriben a la comicitat més absoluta. Els don perfectes, en realitat, són la fúria que tot ho aborda amb la fórmula pròpia de les etiquetes i el patronatge. Malauradament, estem envoltats de persones que fonamenten la seva vida en el prejudici, i per relacionar-se tenen en compte la simplicitat de vestuari. Crec que una corbata i un vestit no garanteix res; hi ha molts homes extraordinaris que prefereixen vestir-se amb uns pantalons texans trencats i desgastats. Per què no? Mal assumpte (opinió subjectiva) pensar que l´ornamenta és destí d´altura. Les persones més bàsiques són les que més examinen l´aparença. Es veu que els don perfectes no assimilen que hi ha moltes formes de viure i rebutgen rotundament el que reconeixen entre els seus pobres tresors. Hi ha persones que resulten tan estèrils... Els don perfectes, a l´hora de tractar-los, són un sobirà conyàs: entre els excedits que van d´educats i el poc espontanis que són, resulta difícil (per no dir impossible) validar el diàleg amb autenticitat. La bona disciplina intel·lectual sempre està a disposició del coneixement. La perfecció es deixa per entrar en contacte amb la discrepància i rebutjar sistemàticament tot allò que no percebem amb la coincidència del jo. Hi ha moltes vanes erudicions que no passen de ser quatre frases apreses que es deixen anar en totes les ocasions.