16 de desembre de 2020
16.12.2020
Diari de Girona

cartes

15.12.2020 | 23:27
cartes

De porters i porteries
Montserrat Vivern Lladó girona
L'ofici de porter o portera ?d'edifici, no de cap esport? és un de tants oficis que ha anat desapareixent i que valdria la pena recuperar, deixant-ne de banda les connotacions negatives i els tòpics referents al gènere femení. Tindria molts avantatges que cada edifici en tingués, i fins i tot seria una solució per als mateixos veïns en cas que algun o alguns estiguessin sense feina, ja que podrien compartir aquesta en règim de torns.
Primerament, representaria per a molts tenir un habitatge digne i en condicions, havent-n'hi tants de buits.
És una feina que permet tenir hores lliures per formar-se, fer exercici o descansar.
El porter o portera s'encarrega de la neteja i del manteniment, tant de les àrees comunitàries com de les particulars.
Coneix tots els veïns i sap per indicació d'aquests qui té o no dret a entrar.
Elimina l'absurditat d'un control de l'habitatge fet per una empresa de «seguretat» que es troba a 600 km i que, en cas d'alarma, acaba simplement avisant la policia local.
Pot recollir paquets, la premsa, etc.
Rep i acompanya els operaris de manteniment i reparació.
Controla també el pàrquing per mitjà d'un monitor, de manera que s'hi evitarien robatoris.
Pot ajudar a pal·liar la problemàtica de la gent que viu sola.
Recuperar les porteries seria a la llarga més econòmic que pagar gestors, empreses de seguretat i de manteniment, evitaria robatoris i potser algun delicte pitjor.
Semblantment es podria dir de la feina de «sereno». Uns quants vigilants nocturns coneixedors del barri, i amb capacitat legal dissuasiva i, fins i tot, contundent, evitarien crits, bretolades, robatoris, pintades i altres mostres de «civisme» urbà.
Firaires ofegats
Javier Inchausti Garcia Tordera
Els firaires de fires temàtiques medievals i artesanes de Catalunya portem tancats sense treballar des del març, cosa que fa que siguem un dels col·lectius més afectats per la crisi. Els ajuntaments continuen amb els mercats setmanals oberts i a nosaltres aquests mateixos ajuntaments ens han prohibit les fires. Molts de nosaltres cotitzem en cooperatives fora de Catalunya cosa que fa que no tinquem accés als ajuts de la Generalitat. Junt amb aquests problemes, tenim els abusos dels intermediaris en l'organització de les fires que estan posant, a les poques fires que es deixen fer, uns preus estratosfèrics. Demanem a les autoritats que a poc a poc es vagin reobrint les fires un altre cop i que hi hagi més ajuts directes als firaires junt amb un control dels intermediaris organitzadors que abusen de la nostra situació de precarietat econòmica.
Felicitats, Judit, campiona d'Espanya
M.Carme Ribas i Mora filLa dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de girona
Crec que és un orgull per als gironins tenir gent jove que estan essent noves estrelles en el món de l'esport, i més si aquests petits personatges els coneixes quasi des que varen arribar a aquest món, com és la Judit Carmaniu de Batlle.
La Judit és una d'ells, s'ha proclamat campiona d'Espanya individual absolut júnior. Amb aquest títol obté l'ascens a l'exclusiva primera categoria, formada per les divuit millors gimnastes de tot el país.
He de reconèixer que la gimnàstica rítmica sempre m'ha agradat. El meu germà era un obsessiu de l'esport i si miràvem la tele ell era el del comandament, jo no deia res, m'encantava la locutora que retransmetia els campionats. Té un timbre de veu especial i, com vaig dir una vegada que en Raimon la va veure amb unes imatges quan tenia uns 6 anys, va dir: té talla aquesta nena.
I no es va equivocar, per això la segueixo i sé que quan surt a pista ella es transforma com si d'una marioneta es tractés i la fessin moure fils vinguent del cel.
La Judit, amb aquest èxit assolit en el Club Mabel Benicarlo, es converteix en la millor gimnasta rítmica gironina de tots els temps. Penso que per a les persones que som gironines de sang és un orgull tenir la Judit en aquest cim. Jo li trameto aquest títol al meu germà, que fins que ens va deixar i per notícies sortides a la premsa i que un amic m'ha passat he sabut que era un atleta que prometia. Mai en va presumir, sols l'estimació que sentia per tot l'esport la denotava quan ja veient les últimes retransmissions de qualsevol esport li queien sempre llàgrimes car?a avall.
Felicitats, Judit. Felicitats, campiona. Felicitats, família.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook