L´estat d´abandó, per no dir de ruïna, de la rotonda ferroviària de Ripoll (una de les poques que queden a Catalunya), algú el pot considerar una anècdota, mes aviat és el símbol d´una societat que pondera la seva història medieval de comtes i abats i en deixa en l´oblit una de més recent, l´econòmica/industrial, lligada amb les empreses i els avenços de la tecnologia que han fet possible que milers de ripollesos hagin millorat el seu nivell de vida, malgrat els problemes socials originats.
Aquestes reflexions venen davant la mort, fa uns dies i als 91 anys, de Jordi Nadal, un dels deixebles de Jaume Vicens Vives, creador de la història econòmica i industrial del nostre país. S´ha de recordar que ambdós varen impulsar la investigació i l´estudi de la història centrada, més en l´econòmica, que amb els reis, papes i grans capitans, naixia així un nou enfocament de la historiografia i el pas d´una història de contingut polític a una altra de contingut econòmic i social. Apropant el personatge al Ripollès s´ha de recordar que a l´exposició, comissionada per Jordi Nadal, «Catalunya, la fàbrica d´Espanya» per primera vegada, junt amb un cotxe Hispano Suiza, es reconeixia la inventiva de Ramon Casanova amb l´exhibició del seu Pulsoreactor. Una de les seves aportacions importants són els estudis sobre el desenvolupament de la indústria catalana i espanyola; en aquest camp ha merescut un interès especial la Hispano Suiza (una empresa d´automòbils i motors d´explosió puntera en el seu temps i de renom internacional). Aquesta empresa també està relacionada amb el Ripollès, per la seva col·laboració amb La Farga Casanova. Durant els anys quaranta la Hispano Suiza va desaparèixer per la gestió oportunista del ministre del general Franco, Jose Antonio Suanzes, amb l´objectiu de crear una empresa automobilística a Madrid.
Si es fes un inventari dels treballs que els estudiosos comarcals han fet sobre la historia econòmica/industrial del Ripollès, veuríem que aquest camp ha estat poc conreat, malgrat ser el Ripollès una de les poques comarques de muntanya amb una activitat industrial important. Per contra, altres treballs lligats a la temàtica medieval i religiosa han merescut molta atenció.
Tornant a la rotonda, s´ha de recordar que sense el ferrocarril (hereu del carbó d´Ogassa), la industrialització i l´actual economia del Ripollès, molt segur que serien diferents.
Si es fa un passeig per la zona ferroviària de Ripoll, el resultat no és afalagador; veure, a més de la rotonda, el dipòsit d´aigua per a màquines de vapor (sense la torra de subministrament, venuda com a ferro vell?), les dues locomotores de la sèrie 1000 (construïdes expressament per la tracció Eléctrica dels combois a la Tor de Querol) i l´estat de l´estació Neoromànica, la imatge que es dona de Ripoll és depriment.
L´origen d´aquest abandó no té una sola causa ni un sol responsable, però, per la bona imatge de Ripoll, caldria endegar un pla que permeti revertir l´estat actual. La història industrial del Ripollès també pot ser un dels atractius locals i comarcal com ja s´ha fet en altres indrets.
