Pedro Sánchez i Pere Aragonès, de Vox a Bildu, els polítics han aconseguit el consens reclamat. Tots els partits coincideixen que els ciutadans que els han votat no estan a la seva altura. El Govern anuncia que endurirà el pla de Nadal, en lloc de canviar-lo si no serveix, perquè es tracta de demostrar als contribuents qui mana aquí. El populatxo ha demostrat que no sap tenir cura de si mateix. En lloc de reemplaçar a les autoritats que s'estavellen contra les onades de la pandèmia, per fi s'arriba al somni brechtià de dissoldre l'electorat.
Cap tribunal salvarà els ciutadans de les limitacions a les llibertats, els càstigs han substituït les explicacions. El Govern no ha de raonar perquè resulta inabastable el nivell de 25 contagis quinzenals per cent mil habitants que Sánchez es va imposar a si mateix. Aquest fracàs governamental es resol amb una altra garrotada nadalenca a la plebs. Tampoc cal garantir l'èxit de les mesures endurides, només cal imposar-les sota el criteri d'una salut pública cada vegada més danyada. Es pot imaginar que Pablo Casado rema en la mateixa direcció, si la seva única alternativa consisteix a instar que es plori més al Congrés. Les llàgrimes del PP poden ser tan útils com el lleixiu de Trump per frenar el coronavirus. Llàstima que l'interiorista Fernández Díaz hagi quedat ?inservible per condecorar alguna Verge curativa.
Condemnats ciutadans, s'han acabat els intents de convèncer-los que han d'obeir i callar. La ciutadania homicida per contagiosa només entén l'idioma del fuet, sort que té uns polítics de sou intocable disposats a disciplinar-la convenientment. És clar que tampoc cal curar-se massa, perquè perillaran els mendicats fons europeus que cada vegada necessiten més països. Sense llibertat es governa millor i, de tota manera, la ciutadania no se la mereix.
