És molt evident que a les portes d'una tercera onada i després d'una crisi sanitària i econòmica que posarà a prova les costures de la majoria de societats occidentals, s'ha produït un distanciament de la ciutadania envers la política. Un distanciament que ve de lluny, de l'inici de la crisi econòmica del 2008 i que tot i l'aparició de nous partits i nous lideratges, s'ha anat mantenint fins que l'aparició de la covid-19 ho ha consolidat. Molt pocs lideratges aguanten aquesta onada pandèmica. Solen ser lideratges sòlids, previsibles, molt poc populistes i que prenen decisions sensates, agradin o no. N'hi ha pocs, en algun país europeu, en algun govern autonòmic i en diversos ajuntaments. No són lideratges «sexis», no solen ser postmoderns, solen ser lideratges que ens recorden més als dels anys 90 que als del segle XXI. Però són els que estan aguantant millor.
Però no voldria parlar de política. O no només. Certament, són moltes les veus que assenyalen els polítics com els causants de tots els mals actuals i tothom es veu en cor d'alliçonar sobre què i com s'hauria de fer. Crec, sincerament, que encara que hi puguin haver motius en ?alguns casos, generalitzar no és just i menys en moments com l'actual, en què s'han de prendre decisions que no són gens fàcils.
Però si bé tot el focus està centrat en els polítics, m'agradaria per una vegada desviar l'atenció cap a la societat civil. Bàsicament perquè això no només va de polítics i ciutadans. En les societats justes i modernes hi ha tot un teixit social que exerceix de contrapoder, pot ajudar a modelar les decisions dels polítics i amb la seva acció contribueix també que les societats avancin.
Les societats més dinàmiques no només solen tenir un lideratge o una classe política potent sinó que sobretot tenen una societat civil forta i amb lideratges socials.
Històricament hi ha hagut molts estudis que han analitzat com són i com funcionen les elits dels diferents països, però ens costa molt posar la lupa sobre quins lideratges socials tenim nosaltres a dia d'avui. I potser és l'hora de fer aquesta reflexió.
Fins a quin punt la societat civil actual exerceix el «paper» que li tocaria? Tenim lideratges socials potents que ajudin el país a tirar endavant? Aquestes reflexions, en un context de pandèmia i de crisi ?econòmica, són més necessàries que mai. Si analitzem els representants de les ?ins??ti?tucions econòmiques, socials, culturals, universitàries, etc. de la nostra zona o del país potser entendrem que no tot és culpa dels polítics. Bàsicament perquè no tot ho han de fer els polítics. No estic parlant de serveis o tasques concretes, sinó d'exercir el lideratge, ja sigui sectorial o social.
Exercir el lideratge no només vol dir prendre decisions, també vol dir obrir debats, fer pedagogia, acompanyar en la presa de decisions, pressionar els governs en allò que pot ser perjudicial per al país. I també, per què no, exercir un cert liderate públic, ètic i moral.
D'una manera o una altra ens trobem en un moment en què hi ha una certa crisi de lideratge i això és preocupant perquè segurament ens trobem en el moment de canvi més gran de les darreres dècades. I en moments així les societats necessiten bruíxoles» que els ajudin a entendre cap a on va el món i els acompanyin en el procés de canvi.
Cal una sacsejada que, més enllà de la política, també posi sobre la taula els lideratges socials actuals. Si fem una radiografia clara de com estem, veurem que es necessita molta més musculatura social i no confiar-ho tot en la política. Catalunya històricament ha tingut moments amb grans lideratges socials però em temo que fa temps que no ens trobem en el millor moment tampoc en aquest àmbit.
Potser és el moment de fer emergir nous lideratges, de donar veus a nous àmbits de lideratge i, per què no, recuperar-ne alguns que encara són molt vàlids.
Però sobretot ens cal aquesta reflexió, perquè les ciutats, els països que no funcionen no són els que tenen un mal govern, sinó, sobretot, els que estan mancats d'aquest lideratges, de persones potents en institucions o entitats. Fixem-nos en el teixit social, cultural, econòmic d'una societat i entendrem molts coses. És l'hora de la societat civil? El que és segur és que també és l'hora de la societat civil. I potser no podem esperar tant com ens pensem.
