Apedregar el passat

Ningú no pot ser «condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte». És un literal de la Constitució espanyola, però ho diria una de catalana, i ho diuen moltes altres i la jurisprudència dels tribunals, perquè és una norma de sentit comú.

Trànsit no pot multar-me perquè la setmana passada vaig passar per un carrer que era obert, encara que aquesta setmana l'hagin tancat. Això és el que diu la llei i tots ho entenem, però el principi no s'aplica d'una manera tan clara quan es tracta del judici social, moral o polític dels fets del passat i els seus protagonistes. En aquest cas, la tendència és aplicar-los les regles actuals i condemnar-los per accions que en la seva època no eren objecte de retret, ans al contrari, mentre que avui es consideren inacceptables, inhumanes o fastigoses. Apedreguem o enderroquem estàtues, amaguem retrats o retirem noms de carrer a personatges que els seus contemporanis lloaren per «gestes» considerades avui totalment reprovables, o que menaren pràctiques socials llavors admeses i avui inadmissibles, des de l'assolament de pobles i territoris fins al tràfic i la tinença d'esclaus, passant per la subordinació «natural» de les dones. Tot normal llavors, tot inacceptable avui.

Així funciona el judici, i com que cap bona acció no queda mai sense càstig, és lògic i probable que les futures generacions apliquin una regla semblant i ens jutgin i condemnin a nosaltres segons la seva escala de valors, i no segons la nostra. Fa de mal dir quines seran les actituds i les accions del temps present que el temps a venir trobarà dignes d'enviar-nos a l'infern de Dant. ¿Serà pecaminós el sol fet d'haver estat militar, o policia, o empresari, o polític? ¿O esborraran de la llista d'honorables els líders pacifistes, sindicalistes i ecologistes?

No ho sabem, però una cosa és sempre certa: tal faràs, tal trobaràs, ni que sigui a títol pòstum.