19 de desembre de 2020
19.12.2020
Diari de Girona

El treball del futur

19.12.2020 | 01:14
El treball del futur

Només fa 100 anys de les primeres cadenes de muntatge. La fàbrica de cotxes Ford va implementar aquesta primera cadena i per això els efectes sobre el món del treball s'anomenen «fordisme». Va suposar un canvi estructural que va retratar de forma genial Charles Chaplin a Temps Moderns. Avui està estès, a part dels cotxes, a molt camps com l'envasat de tot tipus de productes. El treball va canviar i les regles de joc entre empreses i organitzacions dels treballadors es van haver d'adaptar als nous temps.

Alternatives econòmiques en el seu darrer número es dedica a tractar com està canviant el mapa de l'ocupació. Si ja hi havia una tendència de canvi profund, la pandèmia l'ha accelerat. Per exemple en el camp de la digitalització, hi ha hagut un augment important del teletreball i conseqüentment de les plataformes digitals com ZOOM, també de les compres online i les empreses de plataforma (com Delyberi, Go, Just eat o UBER). Podríem parlar dels grans canvis que suposarà la substitució de moltes feines per robots i els programes que canviaran moltes feines. Soc dels optimistes que creiem que les noves tecnologies destruiran molts llocs de treball però en crearan tants o més. La diferència és que els nous llocs en molts casos demanaran uns coneixements matemàtics i/o tècnics importants. Pels nous temps necessitarem molta gent preparada que avui no tenim i que no veig que la societat sigui conscient de formar-los i això si que és un problema de futur. La revista que els comento posa titulars com «Matemàtiques i carretons» per parlar del problema de processar grans bases de dades (big data) que demana matemàtics ben formats i el procés de repartiment que demana mossos de magatzem i repartidors amb carnet o «Zoom vola, avions a terra», etc. i parla dels treballs que poden desaparèixer per la robotització i els que es poden crear fent èmfasi en els més tècnics.

Tot canvi estructural del món del treball porta a una desestabilització, molts ciutadans se senten desprotegits, perduts en els canvis, perden les seguretats que tenien. En aquestes circumstàncies si no aconseguim regular les coses raonablement podem tenir un augment del populisme i sobretot de les desigualtats que ja pronostiquen tots els indicadors. Per evitar o almenys esmorteir aquest efecte pervers molts economistes reclamen una reorientació de la innovació a favor del treball i un nou contracte social adaptat a la nova societat.

En aquest marc el Govern està intentant regular dos temes importants com són el teletreball i les empreses de plataforma. Ens en parlaré per intentar fer veure les dificultats a que s'enfronten. El tema del teletreball no sols té els problemes de condicions de treball com qui posa els mitjans (ordinadors sales de treball, connexió a internet, etc), horaris (no poden estar sempre disponibles com ha passat en molts casos) sinó que hi ha problemes de seguretat (pensin en la caiguda de Google aquesta setmana), privacitat, etc. Un executiu em comentava que en les reunions telemàtiques de l'empresa les persones eren molt menys espontànies. Deia que les persones no tenia cap seguretat que tot el que es deia no quedava enregistrat en algun lloc. Les plataformes estan treballant en el camp de la ciberseguretat però queda molta feina per fer. Finalment hi ha problemes d'organització del treball ja que la forma d'organització no és la mateixa que en el treball presencial i caldrà regular-la. També cal dir que hi ha experiències interessants, empreses que treballen en línia on l'organització del treball explota les possibilitats reals de les noves tecnologies dotant a la organització d'una estructura flexible entre la cogestió i la cooperació. Són experiències interessants que caldrà seguir de prop.

Quant al tema de les empreses de plataforma, el cas dels «riders» és el més conegut. Les empreses de repartiment com GO, Deliveroo o Just eat o altres com Uber han posat sobre la taula un seguit de problemes. El primer ha estat el fet de que aquestes companyies no tenien treballadors (o només uns quants tècnics que feien els algoritmes) i que els repartidors s'havien d'inscriure com autònoms (i en molts casos posar els seus mitjans de transport) quan a l'hora de la veritat no tenien cap autonomia. L'empresa els deia quins serveis fer i en quines condicions, fixava totes les condicions de treball. Això va suposar unes primeres demandes dient que eren falsos autònoms i que l'empresa els havia de fer un contracte de treball. Els tribunals han fallat a favor dels treballadors però encara avui hi ha plataformes que es resisteixen a complir les resolucions judicials. Però ara ja es planteja un segon problema. Una de les coses que els treballadors han aconseguit introduir en els convenis és pactar les condicions de treball (com s'organitza la feina i com s'avalua, per posar temes importants) però resulta que ara qui organitza la feina no és una persona sinó un algoritme. Envia unes ofertes i un cop escollides et marca les condicions i els temps per fer-les. Els treballadors han demanat saber com es distribueix la feina i com es planifica la seva realització però això implica conèixer com funcionen els algoritmes que fan aquesta feina i les empreses no els volen donar emparant-se en que són confidencials, que si els donen altres empreses poden copiar-los, etc. El conflicte està servit, els sindicats no renunciaran fàcilment a conèixer i participar en l'organització de la feina, les empreses es resistiran, un exemple d'un tema que plantegen les noves tecnologies i que avui ja forma part de les negociacions del ministeri de treball amb els agents socials.

La nova societat requerirà si volem que no es dispari la desigualtat un pla de formació inicial i permanent en consonància amb les necessitats i un nou contracte social que les actuals negociacions entre els agents socials hauria d'abordar en algun moment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook