La memòria és molt fràgil, però recordin que, durant el primer estat d'alarma, el del confinament, el gran debat a Catalunya era recuperar totes les competències. Que si la pandèmia es gestionava des de la Generalitat, estaríem lliures del virus. «Espanya és atur i mort, i Catalunya, vida i futur», etzibava Joan Canadell, el guanyador de les primàries de JxCat, el partit puigdemontista que lidera el Govern català. «Confinament total», reclamava Quim Torra que el primer que va fer, quan es va acabar l'estat d'alarma, va ser permetre que Barcelona i Lleida estiguessin un sol dia en fase 3 i obrir les portes de bat a bat per celebrar la revetlla de Sant Joan. I el més preocupant no és que uns polítics irresponsables fessin aquestes proclames incendiàries, sinó que molta gent se'ls creia. Doncs bé, quan a finals de juny, la Generalitat va recuperar les plenes competències, Catalunya sumava 60.450 casos positius; ara ja hem arribat a 337.627; llavors el nombre de morts era de 8.416, actualment, 16.544. Les xifres parlen soles.

Aquesta setmana, hem comprovat que, quan els toca decidir alguna cosa, els tremolen les cames. Després d'anunciar que s'adoptarien unes mesures més restrictives, resulta que l'únic que han decidit és tancar bars i restaurants. Una presa de pèl. Sí, perquè deixar que obrin de dos quarts de vuit a dos quarts de deu i de la una a dos quarts de quatre, a la pràctica és com obligar-los a tancar. En aquest país, la gent acostuma a esmorzar al bar entre les nou i les onze. Perquè, per molts circumloquis que facin, la realitat és que permeten una absoluta mobilitat pel territori, amb l'argument de les segones residències. Tothom tindrà una excusa per anar a la segona residència, a visitar un familiar o una persona propera, i no hi ha mitjans humans i materials per controlar-ho. I és que, malgrat que Catalunya «és des de fa tres anys el teatre de la repressió més feroç que un Estat de la UE ha infligit a milions (sic) de ciutadans», segons paraules pronunciades dimarts per Carles Puigdemont en un Parlament europeu desert, les segones residències són imprescindibles. Suposo que per superar millor la feroç repressió. A Catalunya, a determinada Catalunya, tot sigui dit, sembla que no es pot viure sense anar a la segona residència o a esquiar.

Si de debò els preocupés la salut dels catalans, podien haver aprofitat els pròxims 15 dies, amb les escoles i les universitats tancades i moltes empreses de vacances, per fer un confinament estricte, com el dels mesos de març i abril, obrint només els establiments essencials, i cada ovella al seu corral. No s'enfonsaria el món per un any sense celebrar Nadal a la manera tradicional. El virus no desapareixeria, però quinze dies sense més contactes que el dels convivents en la mateixa llar, servirien per reduir al mínim el nombre de contagis. Amb la màniga ampla de la mobilitat gairebé total, aconseguiran dues coses: un augment considerable de positius el mes de gener, com preveuen tots els experts, i que no se celebrin les eleccions del 14 de febrer. Ben mirat, potser, l'objectiu és aquest.