Ahir dilluns, a les 11.02 hora d'aquí, començava el solstici d'hivern, que es perllongarà fins al 20 de març del 2021, quan arribi l'equinocci de primavera.
Va ser el dia més curt i la nit més llarga d'aquest maleït 2020 amb més hores de foscor que de llum. La humitat xopava els carrers i la boirina aportava un aspecte fantasmal en un poble costaner que encarava un temps de penúries.
Però aquesta no és una notícia escaient en un any dominat per la pandèmia de la covid-19, que s'ha acarnissat amb els humans. Durant mesos la malaltia ha provocat, en successives onades, ansietat, angoixa i desesperació arreu del món amb un degoteig imparable de morts i damnificats. Les esperances posades en diferents vacunes, que es troben a punt de solfa, aporten un optimisme moderat centrat en l'esforç per culminar amb èxit la lluita contra aquest assassí microscòpic.
Mentrestant, la presència del virus no respecta ni les festes entranyables de Nadal, ni de Cap d'Any, ni de Reis. Les autoritats van prenent mesures restrictives sense solta ni volta desdient-se avui del que deien ahir, en l'afany de dirigir i de controlar.
Són les persones que compleixen les normes aquelles que paguen els plats trencats per actuacions irresponsables d'alguns eixelebrats. El confinament perimetral, juntament amb el toc de queda, restringeixen la mobilitat que, en els casos de prohibir la circulació de persones i vehicles en llocs i hores determinades, s'assemblen als estats d'excepció d'infausta memòria.
Les reunions de familiars i amics seran un calvari per culpa dels dràstics requisits imposats, tant en el nombre d'assistents com en la durada de les trobades.
Malgrat els inconvenients apuntats, ara ve Nadal. A la majoria de les llars, ja no es mata un gall, ni hi ha cap tia Pepa per donar-n'hi un tall. Tot i així, recordem la popular nadala per afirmar que menjarem torrons i, amb una guitarra, cantarem cançons.
Que l'alegria i la il·lusió s'escampin entre els homes i dones de bona voluntat, els infants innocents i els vells desvalguts, els joves indignats i els empleats explotats, els malalts atesos i els qui gaudeixen de salut, els tolerants virtuosos i els fanàtics redimits, els independentistes desenganyats i els constitucionalistes virtuosos...
Tots plegats, amb ganes renovades de compartir amor i amistat, ens veurem les cares amb prudencial cautela, i brindarem en harmonia perquè la sort ens sigui propícia.
Ens abraçarem i ens petonejarem com si fos l'últim dia de la nostra vida. Serem valents per viure de peu i no morir de genolls, però sense el temor al contagi, sempre en guàrdia i vigilants.
Que aquests desitjos ens acompanyin mentre transitem per aquesta vall de llàgrimes.
Bon Nadal!
