La informàtica convencional segueix unes regles comparatives per arribar a una conclusió. De vegades, la intel·ligència artificial comença a treballar segons el mateix procediment. No obstant això, completa la seva tasca amb un enfocament diferent, ajustant-se al funcionament de les xarxes neuronals, és a dir, enviant estímuls a través de connexions ponderades. Com que no es tracta de programari tradicional, aquesta tecnologia pot ser entrenada per aprendre, especialment, captant i entenent patrons. A propòsit d'aquest assumpte, hi ha un ampli consens en el sector periodístic: ni tan sols innovacions amb un abast tan ampli com aquest posaran en perill la tasca dels informadors, si més no, a curt termini. Però potser no seria adequat anomenar «periodistes» aquells professionals que sempre s'expressen d'una manera parcial o injusta. El més complex de l'assumpte és que, en general, als lectors, als oients, als espectadors i als internautes, els agrada que les línies editorials dels mitjans de comunicació no coincideixin. En realitat, aquesta és una de les bases del pluralisme informatiu que caracteritza els estats de dret. En conseqüència, un lloc de notícies suposadament mantingut per la intel·ligència artificial restauraria la integritat de la premsa o seria tan impersonal que no li interessaria a ningú?
