L'altre dia va tenir lloc l'assemblea fundacional del Consell per la República, que al seu torn elegirà una futura assemblea de representants. No intentin entendre res, que no ho entenen ni els que en formen part, es tracta de continuar fent veure que han fet alguna cosa. Republiqueta rima amb bicicleta, i en tots dos casos, si deixes de pedalejar, caus.

El Vivales es com un monitor de spinning passat de voltes, que no permet que els seus alumnes deixin ni un moment de pedalejar. Van en bicicleta estàtica, i per això no han avançat ni un mil·límetre en els seus presumptes objectius des de 2017, però això és igual: han de continuar, no poden parar o potser els ciutadans s'adonaran que tot és una gran farsa. Són castells a l'aire l'única funció dels quals és simular que darrere de tot hi ha alguna cosa ferma, i no un desequilibrat que viu aïllat en una mansió a Waterloo, amb ningú al seu voltant prou assenyat per ingressar-lo, o almenys medicar-lo.

Entre assemblea fundacional, consell de la república i assemblea de representants, més un Parlament i un Governet que encara que no serveixin de res es veu que continuen al seu lloc, calculo que no quedarà llacista sense càrrec. Ignoro si tots aquests càrrecs de representants i membres d'assemblees inútils són remunerats, però això és un detall sense importància, si una cosa sabem fer a Catalunya és treure rendiment monetari a tot, encara que sigui en forma de dietes i quilometratge. A banda dels diners, que sempre són benvinguts, hi ha l'orgull amb què un pot explicar que ha fet el cim en les seves aspiracions patriòtiques, fins i tot vitals.

- Mama, has de saber que soc membre d'una assemblea que formarà un consell que elegirà una altra assemblea. I qui sap, potser un dia aquesta assemblea triarà un nou consell que elegirà uns representants que més endavant crearan una comissió. Ara sí que ho tenim tocar!

- Molt bé. Renta't les mans abans a de sopar, que tu toques qualsevol cosa.

No tothom entén la importància de les estructures d'estat i no tothom és capaç de reconèixer l'heroi que té al davant, a punt de menjar macarrons.