Entre els molts costums que ens hem hagut de replantejar aquest 2020 hi ha la nostra tendència a voler fer previsions de gairebé tot. Abans de la pandèmia, planificaves un viatge molts mesos enrere, fixaves sopars a setmanes vista i fins i tot feies càlculs domèstics basats en l'evolució de tot un any. Col·lectivament, vam voler mantenir aquesta tradició fins i tot durant les primeres contraindicacions del virus. Especulàvem amb quant faltava per sortir del confinament, dividíem la realitat en fases i quan semblava que la cosa millorava ja assumíem que les coses apel·laven a aquesta paraula tan enganyosa que és «normalitat». És per això, segurament, que en tot aquest debat sobre la concepció de Nadal un dels errors més generalitzats ha estat insistir a veure el calendari com una formulació inamovible. El problema no és la litúrgia i com viu cadascú aquestes festes, el veritable conflicte és acceptar d'una vegada per totes que, fins que la vacuna o un miracle no hi posin remei, la nostra mesura del temps ha canviat radicalment. I ha creat, a més, una estranya ambivalència. És clar que podem celebrar Nadal, no hi ha restricció que ens privi si l'entenem com una celebració més acotada i recollida. Més íntima i emocional, en definitiva, que no una gimcana ?territorial. El tema és on i amb quantes persones. Hi ha qui no tolera els canvis, ni tampoc la idea de trencar amb les dinàmiques temporals, però al final Nadal, com tants altres aspectes excepte la vida en si mateixa, és ajornable. És, de nou, una qüestió de temps. Per aquest mateix motiu és aconsellable que tots plegats ens abstinguem de fer grans pronòstics, perquè si una cosa ens ha ensenyat la punyetera pandèmia és que no podem donar res per sobreentès. Millor no pensar en quan sortirem d'aquesta, perquè la sortida encara té uns fonaments massa fràgils. El motiu? El temps, una altra vegada, això tan incert que ens altera els bio?ritmes cada cop que ens adonem que no el podem controlar. L'únic consol és que encara hi ha una cosa més absurda que les previsions: els balanços. Si fem la ?comparativa d'aquest any en relació amb els anteriors, podríem arribar a perdre l'enteniment. Molt millor prescindir-ne, que el present ja és prou complicat per dedicar-se a furgar en les ferides. El temps sempre ens guanyarà la partida, però una bona manera de parar els seus cops és assumir que, mentre el percebis, vol dir que encara hi ets. I, en el món que ens ha tocat viure, això sí que és motiu de celebració.
