Don Camilo obté el seu anhelat Nobel de Literatura el 1989. Un decebut Graham Greene, a dos anys de morir i massa esquerrà per a una Acadèmia virada per llavors cap al conservadorisme de Knut Anhlund, emet un lacònic:

- Cela és ell o ella?

El menyspreu explícit del novel·lista anglès cap a un col·lega al qual obligatòriament coneixia en tant que viatger per les mateixes alcàrries, se suma a una misogínia implícita, i tan habitual en el funcionament del Premi Nobel en totes les seves categories però especialment en les científiques.

Els Nobel de Física, Química i Medicina poden premiar un màxim de tres persones cada any. Aquesta restricció condueix a situacions esperpèntiques. Si un descobriment determinat té quatre pares indissolubles, cal esperar que «el fet biològic inevitable» elimini un dels aspirants. I fins ara mateix s'executava una altra regla inapel·lable, suprimir de la llista qualsevol aspirant femenina.

La cristal·lògrafa feminista Rosalind Franklin ha adquirit més notorietat per la seva exclusió masclista del Nobel més famós de tots els temps, a Watson i Crick per la doble hèlix d'ADN, que sí hagués obtingut el guardó. Corria el 1962, i Estocolm no s'havia corregit des de llavors, fins que va arribar l'any de la pandèmia. El pèndol ha oscil·lat fins gairebé arribar a un equilibri paritari entre els premiats científics. Els danys col·laterals consisteixen en el fet que desenes d'investigadors meritoris es quedin sense guardó, amb el matís que ara es posterga a homes i dones valuosos amb igual duresa.

Entre les víctimes d'aquest any sobresurt el microbiòleg espanyol Francis Mojica. La ciència no és un assumpte de primera importància a Espanya, d'aquí que a les universitats d'aquest país no ensenyi ni un sol Nobel. Si hi ha una mínima inquietud, el patriotisme tan desvirtuat en altres territoris s'hagués encarrilat a denunciar la injustícia històrica comesa amb l'investigador d'Alacant. El comitè suec va atorgar el premi de Química a dues dones, Jennifer A. Doudna i Emmanuelle Charpentier, per haver desenvolupat una tècnica de paternitat atribuïda gairebé unànimement a l'espanyol.

La P en la tècnica CRISPR que ha revolucionat l'edició genètica prové de Palindromic, i només per introduir els palíndroms que subjugaven Julio Cortázar en la nomenclatura científica caldria premiar Mojica, que va advertir aquesta repetició simètrica en el material genètic de microorganismes. Per calibrar la injustícia de la seva exclusió, cal no fer cas d'entrada a les veus espanyoles dopades de corporativisme sinó de col·leguisme. No obstant això, la remor de l'escàndol s'ha estès a àmbits internacionals, que també destaquen l'exclusió d'un científic xinès. Els herois del CRISPR, publicat a la prestigiosa revista Cell, reblen el paper del postergat.

Abans d'endinsar-se en els arguments de gènere, una precisió curricular. Les premiades Doudna i Charpentier es mouen entre Berkeley, Harvard, l'Institut Max Planck i el Pasteur. Si vols premis, convé que muntis institucions de màxim nivell. Cal precisar així mateix que les dues propulsores del CRISPR van obtenir juntes i sense additaments el Príncep d'Astúries. I sobretot, Estocolm s'avergonyia amb raó que només cinc dones haguessin obtingut el Nobel de química des de 1901, enfront d'un tropell de 183 homes. Una proporció insostenible.

Aquesta hipòtesi raonable però no posada a prova científicament ha trobat un argument que la consolida, en la parcel·la veïna a la Química. L'astrofísic alemany Reinhard Genzel ha obtingut aquest any el Nobel de Física per les seves aportacions al camp dels forats negres. El guardó va ser obtingut conjuntament per la seva col·lega, competidora i gairebé enemiga declarada Andrea Mia Ghez. De nou, aquesta investigadora nord-americana s'ha convertit en la quarta dona que accedeix al premi després de cent vint anys.

Amb una sinceritat i desimboltura que semblava desterrada de la ciència, el guardonat Genzel reconeix obertament en una entrevista a Der Spiegel que el seu premi havia d'haver arribat anys abans. Admet que hi va haver un moment en què el seu treball va estar aparellat en qualitat amb el de Ghez, però que avui hi ha una distància tan abismal a favor de l'alemany que «estic personalment convençut que ella és l'única raó per la qual he rebut aquest premi» . El preu de la paritat.

Una solució en vena estoica consisteix a relativitzar el guardó, encara que sigui amb una ganyota de resignació. Aquesta estratègia va ser desplegada per Guillermo Cabrera Infante també el 1989, en assabentar-se del premi a Don Camilo:

- El Nobel i Cela són l'un per l'altre.