La possibilitat d'infectar-se pel virus de la COVID-19 ha estat d'un 10 per cent a Espanya aquest any, mentre que la de guanyar ahir la grossa era d'una entre 100.000. Curiosament han baixat les vendes del sorteig de Nadal, tot i que podrien ser molts, pel que sembla, els que apostessin la salut en els sopars de Nadal i en les àmplies reunions familiars pròpies d'aquestes dates.

Si un de cada deu espanyols s'ha contagiat ja (encara que no tots se n'assabentessin), resulta obvi que tenim un munt de números al bombo perquè ens toqui el virus com a postres de les festes.

Cert és que el Govern i els regnes autònoms (amb alguna excepció) no han contribuït gran cosa a dissuadir els apostadors. Mentre la majoria dels països d'Europa, encapçalats per Alemanya, opten per passar d'aquestes festes que bé podrien fer-nos la Pasqua, aquí pot ser que es permetin reunions de familiars i fins i tot cercles pròxims que habitualment viuen separats la resta de l'any.

La cancellera Angela Merkel, poc partidària de certes apostes, no ha dubtat en tancar el seu país fins al 10 de gener davant la por a una tercera onada de contagis. Però no és l'única.

A França, on estan tancats bars, restaurants, cinemes, discoteques i museus, el Govern ha recomanat a la població el confinament domiciliari preventiu. Al Regne Unit, l'en altre temps alegre Boris Johnson ha decidit confinar 20 milions de súbdits de la Reina. Més severes són encara les mesures adoptades als Països Baixos, on s'ha suspès tota activitat no essencial (entre la qual s'inclouen els prostíbuls); i a Bèlgica, Polònia, Grècia i altres nacions de la UE.

Sorprenentment liberal en aquest aspecte, que no en altres, Espanya afronta el Nadal en un clima de tranquil·litat que no lliga massa amb el risc cert del virus. Les recomanacions governamentals són prou lleugeres i confuses perquè cadascú faci el que li sembli. És de témer, per tant, que alguns comprin un dècim per als premis menors de la SARS-CoV-2.

Es tracta d'una aposta molt més arriscada que la del sorteig de Nadal; i això malgrat tenir en compte que la grossa ofereix una entre cent mil possibilitats d'encertar amb el número. Moltes més que la Primitiva, en la qual n'hi ha tan sols una entre 14 milions; o la vella travessa de futbol, amb una probabilitat per cada cinc milions d'encertar tots els resultats. De l'Euromilió ja ni en parlem, és clar, com que aquí l'oportunitat d'emportar-se el pot es redueix a una opció entre 114 milions.

Cap d'aquestes descoratjadores previsions de l'aritmètica dissuadeix els jugadors, contra el que semblaria lògic. Però tampoc estem parlant de lògica, sinó de l'esperança més aviat emocional d'obtenir un premi que ens permeti deixar la feina i qualsevol altra preocupació. Ja se sap que els diners no donen la felicitat, però produeixen una sensació tan semblant que es necessita un especialista avançat per notar la diferència, segons va observar en el seu dia Oscar Wilde.

Més assequible sembla el premi del coronavirus, que fins ara li ha tocat a un de cada deu espanyols d'acord amb l'estudi de seroprevalença de l'Institut de Salut Carles III. Atès que es tracta en tots els casos d'un joc d'atzar, només queda desitjar que hagin tingut sort els apostadors d'ahir. I que en tinguin els de l'altra loteria de les festes, és clar.