24 de desembre de 2020
24.12.2020
Diari de Girona

Cartes

23.12.2020 | 23:42
Cartes

Aquest coronavirus tan llest
Núria Bonet i Malàs Girona
Tots sabem que aquest coronavirus és un fill de sa mare. El que no sabíem és que és un virus tan intel·ligent i benèvol com per respectar-nos els dies de festa. Els dies 24, 25, 31 i 6 es queda guardadet perquè poguem sortir més estona.
Però això sí, entre l'esmorzar i el dinar tanquem la restauració, no sigui que el virus es desperti. Em recorda els Gremlins, a partir d'una hora determinada ni aigua!
S'entén de veritat?

El control de l'aigua
Josep Baella Isanta GIRONA
Des del 7 de desembre del 2020 l'aigua ha començat a cotitzar al mercat de futurs de Wall Street. L'escassetat de l'aigua ha servit d'excusa per portar aquest bé tan bàsic al mercat de futurs de primeres matèries, i convertir-lo en un producte especulatiu. Tot i que Nacions Unides considera l'aigua un dret humà, ens diu que 2.000 milions de persones viuen en països amb greus problemes d'accés a l'aigua. L'ex-vicepresident del Banc Mundial, Ismail Serageldin, va predir en 1995 que les guerres del proper segle serien per l'aigua.
L'aqüífer Guaraní (Amèrica del Sud) és la major reserva subterrània d'aigua dolça del món. Ocupa una extensió d'1.200.000 quilòmetres quadrats. La major part, 840.000 quilòmetres quadrats, està en el subsol de Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai.
Al desert del Sàhara, es troba el segon major llac soterrani del món. El mar d'aigua dolça d'«Albienne» amb una extensió de 600.000 quilòmetres quadrats. Líbia, Algèria i Txad tenen les majors reserves. L'antic govern de Gadafi tenia un projecte, que es deia «el gran riu artificial», que implicava aprofitar l'aigua subterrània del desert en benefici dels libis. Líbia s'hauria convertit en una gran potència agrícola autosuficient. Però les potències d'Occident van decidir donar democràcia a aquest país i, «casualment», durant una incursió militar, es va destruir la fàbrica on es construïen els tubs necessaris per aquest projecte.
Les elits internacionals veuen aquestes reserves d'aigua com de la seva propietat i els magnats de Wall Street ja estan adquirint grans quantitats de hectàrees de terreny a l'Argentina.

Cinc preguntes clau sobre el tren convencional
Josep M Loste Romero PORTBOU
1. Què està passant amb el tren convencional, especialment amb els trens regionals a les comarques gironines, amb una accelerada degradació del servei? Uns exemples diàfans serien la manca de manteniment i de maquinistes.
2. Es pot considerar sostenible el pla de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, de pretendre invertir, a les comarques gironines, 300 milions d'euros en carreteres i zero euros en propostes ferroviàries?
3. Quan es promourà de debò la intermodalitat integral i la coordinació horària (tren/bus) en les anomenades, estacions d'enllaç, com són Llançà, Vilajuïga, Sant Miquel de Fluvià, Camallera, Flaçà, Caldes de Malavella i Blanes.
4. Quan la renovada i estratègica, ara molt desaprofitada, estació de Portbou esdevindrà, amb poc cost, un veritable hub ferroviari de l'Eurodistricte entre les comarques gironines i la Catalunya Nord?
5. Quan existirà la suficient voluntat política per endegar un projecte de tren lleuger de la Costa Brava que alliberi el territori gironí d'accidents i col·lapses circulatoris terribles?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook