L'important d'una crítica literària no és tant el que diu del llibre del qual s'ocupa com el que diu de si mateixa. Aquesta màxima serveix també per als comentaris dels partits de futbol o de les curses de cotxes. I per a la informació política. Quan parlem, la gent no atén tant el que manifestem sobre això o allò altre com el retrat que la manera de dir-ho fa de nosaltres mateixos. Quan llegeixo una novel·la atenc tant la peripècia argumental com el que aquesta peripècia, o la manera d'explicar-la, diu de la novel·la. Les novel·les tenen la seva personalitat, els seus trets psicològics i físics. Hi ha novel·les amb mal caràcter, que no vol dir que siguin dolentes (en ocasions són les millors) i novel·les amb les quals resulta fàcil portar-se bé perquè no són agressives. Hi ha novel·les amb problemes d'estómac. A aquestes, les detecto de seguida. Aquest relat no digereix bé, em dic. Com que soc molt influenciable, tampoc és estrany que la seva lectura em produeixi cremor d'estómac.

Aquest efecte col·lateral no vol dir necessàriament que la novel·la no m'agradi. Les gambes amb allada, amb la seva mica de bitxo, em cauen pesades, però són estupendes. Les gaudeixo mentre les menjo coneixent per endavant el preu que pagaré per aquest plaer. Què diuen unes bones gambes amb allada de si mateixes? Molt: la seva matèria primera, un crustaci prèviament decapitat i pelat, ve d'aquesta dimensió estranya que anomenem mar. Han viscut entre roques, en paisatges que quan baixa la marea recorden els de la lluna, i el seu sabor combina però amb el de l'oli d'oliva, l'all i el bitxo, que surten de la terra. Les gambes amb allada són, doncs, una religió en el sentit etimològic del terme religare, que significa unir, ajuntar. Les gambes amb allada, si se sap escoltar-les, li diuen de si mateixes a la nostra raó molt més del que li diuen al nostre estómac.

La literatura serveix per parlar d'una cosa fent veure que parles d'una altra. Una bona gastronomia serveix per fer veure que ens alimenta (i de fet ho fa: ens alimenta) mentre et parla de la vida. Això és el més important: un bon ceviche, per exemple, dona compte de les habilitats que van haver de desenvolupar els nostres ancestres perquè el peix no se'ls podrís. Vol dir que l'argument és bo quan, secretament, i sense poder-ho evitar, ens informa sobre com es va construir.