Des de fa mesos se'ns ha dit que aquest any, degut a la covid-19, no podrem celebrar Nadal com l'hem celebrat sempre. Que serà un Nadal diferent, com «descafeïnat» o descolorit.
Crec que, malgrat tot, enguany podem celebrar Nadal com cada any. Perquè el sentit de Nadal no són els regals i les compres compulsives, els dinars i els sopars d'empresa, els torrons i les neules, l'avet i la loteria, els pessebres vivents, els viatges, els àpats familiars, els llums als carrers o els dies d'esquí. Moltes coses d'aquestes enguany no les podrem fer com les fèiem l'any passat o l'altre, degut que se'ns demana reduir els contactes, prendre les mesures sanitàries recomanades i limitar els desplaçaments no imprescindibles, per acabar amb aquest virus que està trasbalsant la nostra vida.
Però els cristians, malgrat tot, celebrarem Nadal com l'hem celebrat sempre. Perquè Nadal és acollir en el nostre cor i en la nostra vida el Déu Infant, que ve a nosaltres per compartir el nostre dolor, els nostres anhels i la nostra feblesa. Diria que enguany Nadal és més Nadal que mai, perquè si fa dos mil anys Déu es va fer carn en un nen, en la pobresa d'un pessebre, aquest any Déu també ve a visitar-nos en la nostra fragilitat, en les nostres pors, en les nostres incerteses, en les nostres llàgrimes, en el dolor i en el dol de les persones que han perdut un ésser estimat. I és que per Nadal, com ha dit el bisbe Francesc Pardo, «Déu ha assumit un rostre humà i ha esdevingut el nostre germà i amic».
De la mateixa manera que els pastors i els mags van reconèixer Déu en l'Infant del pessebre, també aquest Nadal hem de reconèixer el Senyor en els qui ploren, en els qui estan sols, en els que no tenen feina, en tots aquells que han perdut el somriure, la il·lusió i l'esperança.
Aquest Nadal, com sempre, els cristians hem d'obrir-nos al Déu Infant acollint la seva pobresa en els pobres, el seu plor en els qui ja no els queden llàgrimes de tant que han plorat, la seva fragilitat en els més febles, la seva vulnerabilitat en els qui viuen al carrer, en els qui no poden arribar a final de mes, en els nens que tenen fam i no tenen res per menjar.
Nadal és el Déu-amb-nosaltres. I per això enguany el nostre Nadal és com sempre: Déu que ve a visitar-nos. Déu que és amb nosaltres. Per això res ni ningú no ens pot robar el Nadal.
En un preciós poema, on Miquel Martí i Pol desgrana què és el Nadal, el poeta acaba així: «I potser és tot això i, a més, la força per reprendre el camí de cada dia quan el misteri s'ha esvanit i, tot torna a ser trist i, llunyà, i difícil».
Sí, Nadal és la força que ens ve de l'Infant de Betlem, que l'hem de buscar, com deia el bisbe Òscar Romero, «no en les imatges dels nostres pessebres, sinó en els nens desnodrits que han anat a dormir sense sopar».
Sant Nadal als periodistes i als lectors del Diari de Girona.
