L'advocat Melero, en un dels darrers articles que li he llegit, parla del tema del penediment dels condemnats per delictes. El dret, diu, només el contempla com a atenuant quan l'acusat decideix col·laborar per trobar altres culpables. L'article encertadament aclareix aquests conceptes i diu que la justícia està interessada a trobar els culpables i que compleixin les penes que els seus actes comporten. I posa el cas d'un defraudador fiscal: el que cal, diu, és que compleixi la condemna, però ningú li demana penediment, que és cosa religiosa. El raonament és clar. Una altra cosa és la voluntat o no de tornar a delinquir, cosa que la societat pot tenir en compte a l'hora d'avaluar mesures de gràcia.

Perquè entenguin l'argument els explico una escena d'una pel·lícula en la que s'escenifica una conversa entre Gerry Adams, líder del Sinn Féin, i David Trimble, del partit unionista, quan negociaven l'acord de pau irlandès conegut com de Divendres Sant. La conversa anava per llocs difícils quan Trimble de cop canvia de tema i li demana a Adams si es penedeix dels morts provocats pels atemptats de l'IRA. Hi ha un moment de silenci i Adams li diu que no es penedeix del que van fer. Potser els semblarà curiós, però Trimble se sent satisfet amb la resposta i, al film, això ajuda a l'acord final. Trimble no demanava penediment sinó que aquells actes no es tornessin a repetir; el que estava fet ja ho estava i el que calia era mirar el futur, potser inclús pensava que seria millor sense mala consciència. Aquest exemple serviria també per a ETA: el que interessa des del punt de vista polític és que declaressin que no matarien més, no si es penedien o no de la «lluita» que havien protagonitzat. Una altra cosa és que també es necessiti tancar ferides i que declarin que deploren el dolor que van causar, que hi pot ajudar molt.

Això és precisament el que fa diferent el cas dels líders catalans empresonats. El seu penediment no m'importa però sí que diguin que ho tornaran a fer. El problema és que quan ho diuen fan una afirmació de futur en la qual afirmen que no reconeixen la legalitat existent i, en aquestes circumstàncies, es fa difícil que la societat que s'ha donat democràticament les lleis vigents els concedeixi mesures de gràcia, com és l'indult. Inclús en aquestes circumstàncies, defenso l'indult perquè crec que la democràcia és més forta del que creuen i un indult podria ajudar a trobar sortides. No creguin que soc dels que creuen que la Constitució i les lleis són inamovibles, soc partidari de millorar-les: l'ordenament jurídic estableix camins per poder-les reformar, però s'ha de fer seguint les normes acordades i la unilateralitat no n'és una.

Amb tot el que els he explicat, entendran que comprengui (no que comparteixi) l'informe de la Fiscalia sobre els indults dels líders catalans empresonats. I voldria compartir amb vostès unes meves reflexions. Al meu entendre, un problema de la present conjuntura espanyola és la robustesa democràtica. Quan existia ETA, es va firmar el pacte antiterrorista, amb totes les febleses i vaivens coneguts però els demòcrates, els grans partits democràtics, estaven d'acord en la defensa del règim del 78. Desgraciadament, ara, a Espanya no hi ha un acord d'aquest tipus: ni la dreta està a l'altura de les circumstàncies, ni UP i els partits regionalistes no independentistes defensen clarament el règim del 78, sobretot la Constitució en la seva globalitat (reformable, com tot). I aquí radica, per a mi, el problema. El Govern podria concedir sense problemes un indult, tot i que els empresonats continuen dient que «ho tornaran a fer», si majoritàriament els partits democràtics defensessin les institucions de l'estat i la Constitució.

Hi ha dos grups que obstaculitzen clarament aquest acord. Per una part el PP, que es nega fins i tot a coses elementals com renovar el poder judicial i pacta amb l'extrema dreta. Quina diferència amb Merkel, que va desautoritzar ràpidament qui va pactar amb la ultradreta. Creuen que el PP firmaria un acord per consolidar la democràcia que permetés ser condescendent amb els líders catalans? I per l'altre costat, els d'UP, que mantenen una actitud populista quan diuen despectivament «el règim del 78» i parlen alegrement de la república sense especificar res i carregar-se la monarquia amb una enorme lleugeresa que afebleix el Govern (dividint-lo públicament) i la democràcia espanyola fins a límits mai assolits. Mirin com actuen els socialdemòcrates alemanys, vostès senten parlar de declaracions contra els socis, contra Merkel o el mateix Govern o la Constitució alemanya? Acabo enviant-los telegràficament el meu desig per al 2021: «Més salut i menys desigualtat».