Els nostres governants no s'esforcen a mirar més enllà del seu nas: ho va explicar el filòsof Daniel Innerarity en conversa amb Marc Marcè dins el cicle de xerrades Cosmògraf (disponible a You Tube, canal Manresa Cultura): «En els nostres sistemes de govern hi ha molt poques institucions, persones, recursos, dedicats al que podríem anomenar pensament anticipatori, governança anticipatòria». Per això no veuen a venir les crisis i es limiten a intentar «reparar el passat» i a preparar les eleccions. Caldria que els governants es dediquessin més als futurs possibles perquè les crisis no els agafessin amb la bufeta plena.
El cert és que a l'estructura de govern de Catalunya hi ha una secció dedicada formalment a l'anticipació. El seu nom és Direcció general d'anàlisi i prospectiva, depèn de Presidència i el titular és Josep Rius. Té per funcions les d'elaborar aquells informes d'anàlisi i prospectiva que el president, o la consellera de presidència, consideri convenients. I la prospectiva, segons el diccionari, és ni més ni menys que el «conjunt sistematitzat de conjectures sobre l'evolució futura de la humanitat, fetes per mitjà d'hipòtesis i amb la finalitat de preveure els canvis que s'esdevindran i de preparar-s'hi amb unes actuacions congruents». No ens hi posem per poc!
Rius havia estat cap de gabinet de Carles Puigdemont i de Quim Torra fins l'any passat, i va dirigir la campanya de JxCat a les municipals de Barcelona. O sigui, que bàsicament és membre d'un equip de persones de plena confiança política, útils tant per portar l'agenda del president com per seure a la congelada taula de diàleg amb l'Estat. Anàlisi i Prospectiva és un bon nom per al despatx d'algú que obre portes, tapa forats i negocia discretament. Amb Pasqual Maragall i José Montilla s'hi va asseure el callussenc Jaume Badia, reconegut llauner en la forja dels tripartits d'esquerres.
Anticipació, diu? Ara mateix, els llauners no saben anticipar ni tan sols els esclats de la crisi de parella entre Junts i ERC.
