29 de desembre de 2020
29.12.2020
Diari de Girona

Esgotament pandèmic

28.12.2020 | 23:49
Esgotament pandèmic

Se m'està oblidant viatjar. Recordo quan agafava el tren o l'avió per donar una conferència o presentar un llibre aquí o allà. Des de fa temps només vaig d'un lloc a un altre del meu barri, d'un lloc a un altre de casa meva. Si la maleta tingués ànima, se sentiria buida perquè està realment buida. Buida. Un dels llocs que més visito del meu barri és la farmàcia. Ho faig amb qualsevol excusa: per comprar mocadors de paper o pastilles per a la gola. Coses innocents, com veuen. Tinc certa amistat amb una de les farmacèutiques, molt jove i molt ben informada.

- Què vols avui? -em diu.

- Qualsevol comprimit que em puguis donar sense recepta -li dic.

Cada vegada són menys les coses que es poden adquirir sense prescripció mèdica en aquests establiments. Si no hi ha molt de públic, la boticària i jo parlem una estona de la vida mentre m'embolica uns caramels d'eucaliptus. Té un xicot al qual li van amputar fa un parell de mesos la cama esquerra. M'ho va explicar amb tota naturalitat després de recomanar-me un suplement alimentari per a les picors dels turmells. Penso jo que perdre una cama no és poca cosa, però, atès que ella no li va donar importància, tampoc jo vaig voler fer-ne un drama. Em vaig quedar amb ganes de preguntar-li què havien fet amb l'extremitat rebutjada, però no em va semblar correcte. Crec que les incineren, no sé si amb el seu mitjó i la seva sabata.

La imatge d'aquesta cama solta, que imagino bastant peluda, m'assalta amb freqüència.

- Què penses? -diu la meva dona.

- Res -dic jo.

- Res, no. En alguna cosa pensaràs.

- Al xicot de la Pilar, aquesta farmacèutica amiga meva, li han amputat una cama, l'esquerra. Penso molt en ella.

La meva dona sospira i torna a pujar el volum de la tele. Comprenc que li carreguin les meves obsessions.

- Necessites tornar a viatjar -diu-, moure't.

A la nit vaig a veure la maleta, que fins fa uns mesos era una companya inseparable i estic a punt d'obrir-la per comprovar que segueix buida. Però no ho faig per por de trobar en el seu interior el renoi de cama. M'estic tornant boig.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook