Fa anys es queixava indignada la senyora de Pujol que els indigents demanaven pa en castellà, i li va faltar poc per afegir que fins i tot el demanaven sense agenollar-se ni abaixar el cap, els molt ingrats. Com que ningú va fer cas de l'advertència, les coses han anat a pitjor, i ara hem de veure iaies a qui s'administra la vacuna, explicar-ho també en castellà, cosa que provoca la lògica indignació dels catalans de bé. Les queixes, de fet, no són tant perquè la dona s'expressi en castellà, com per una cosa molt més greu: s'ha vacunat primer una castellana que una catalana. Una nova mostra, per si fes falta, que els catalans som un poble oprimit pels colons vinguts d'altres indrets d'Espanya.

Potser per subratllar aquesta opressió que patim els catalans fins i tot a l'hora de vacunar-nos, van assistir a l'acte el doctor Argimon, la consellera Vergés i el nen barbut que fa de califa en lloc del califa. Entrant al geriàtric es van saltar totes les restriccions hagudes i per haver, però l'ocasió s'ho mereixia: hi havia càmeres. Per aconseguir una foto van posar en perill la seguretat de tots els avis i treballadors de la residència, però al cap i a la fi ja en van morir fa mesos a milers a causa de la inacció del governet, no ens posem estupends, no vindrà ara d'uns quants més, el cas és treure pit, que s'acosten eleccions i ens hi juguem el sou. Tots tres van anar allà amb el mateix interès i ganes que haurien assistit a la botadura del primer buc de l'armada catalana, i gràcies pot donar donya Josefa -que aquest és el nom de la colona que va privar de vacuna a una catalana de debò- que aquell dia no coincidissin els dos fets, que tenint en compte la proverbial capacitat intel·lectual dels membres del nostre governet, li podien haver estampat una ampolla de cava al cap per tot seguit tirar-la al riu.

Ja que el governet treu pit per un fet -la vacunació- en la qual no hi ha tingut res a veure perquè tot ho ha aconseguit el govern d'Espanya, vull creure que amb més motiu els consellers i el nen barbut es personaran a tots els actes dels quals són directament responsables. Serà digne de veure com ajuden a abaixar la persiana per sempre més, a un autònom que no va rebre els ajuts promesos, o a un restaurador a qui han arruïnat amb les seves canviants decisions sobre horaris. Allà, allà els vull veure, acompanyats de càmeres de TV3 i mitjans afins, que almenys en això sí que hi hauran tingut tota la responsabilitat.