30 de desembre de 2020
30.12.2020
Diari de Girona

Cartes

29.12.2020 | 23:09
Cartes

Gironí i discriminat
Jesús Pérez i Plius Sant Feliu de Guíxols
Sr. Director: treballo en un bingo de la nostra ciutat. Em trobo en una situació desesperada. No només perquè no he rebut cap prestació des de finals d'octubre sinó perquè el Govern de la Gene ra litat no inclou el nostre sector en cap de les quatre fases de de ses ca lada. Estic content per companys d'altres activitats que han pogut tornar a treballar com els dels cinemes, teatres, centres comercials o gimnasos. Però la situació del nostre sector a Girona i a la resta de Catalunya és completament desesperant. Els diferents partits polítics ens vindran a buscar perquè donem el nostre vot el proper 14 de febrer, però no són capaços de rebre'ns i explicar-nos quines raons tenen per discriminar-nos d'aquesta manera tan insensible. Som espais segurs i la nostra és una feina digna i estable. Les diferents empreses del nostre sector, moltes d'elles familiars, aporten 20 milions d'euros en impostos cada mes a la Generalitat. No són més necessaris que mai tenint en compte la situació sanitària i econòmica que estem vivint? Per tot plegat, no mereixem que ens escoltin?

Un discurs vergonyós
JOSEP MARIA BOSCH GIRONA
Vagi per endavant que mai m'he parat a escoltar cap discurs de Nadal, de cap polític, ni català ni espanyol. En aquest cas, com que el tema era tan complexe, vaig voler veure què tal se'n sortia el Borbó i he de dir que va ser la me va segona decepció amb el personatge: la primera, en ésser nomenat, vaig suposar que la seva preparació, edat i modernitat donaria un nou enfocament a la política espa nyo la€ rés més lluny de la realitat; si el seu pare semblava més pro per al PSOE que al PP; Felip VI fa la sensació de ser molt més proper a Vox.
Pel que fa al discurs d'aquest Nadal, una vergonya amb majúscules: hi havia dos temes molt importants a tenir en compte: les irregularitats ètiques i econòmiques del seu pare i, molt especialment, els escrits que una sèrie de militars jubilats li havien adreçat i que alguns militars en actiu aplaudien.
Quant al primer tema, el va passar «de puntetes»: personalment ja estic d'acord en què no en parlés més€ ha d'ésser molt fort haver-li de dir corrupte al teu propi pare, per molt rei que se sigui. Pel que fa al segon tema, crec que el que va fer es d'una irresponsabilitat i vergonya total. Vegem-ho:
Si uns militars m'adrecen un es crit malintencionat i abjecte –com a cap d'ells que soc, per molt que part d'ells estiguin a la reserva– i jo no dic res, està clar que estic aprovant o, almenys, deixant passar el que diuen. I jo no soc valent per dir, que no estic d'acord? És que em fan por? És que em fa por la seva reacció? O és que estic plenament d'acord amb el que diuen?
En no aclarir res sobre el tema, els interrogants –precisament els pitjors interrogants– queden o berts. I, d'altra banda, si el partit més corruPPte d'Europa diu que el discurs els va semblar «impecable», raó més que suficient per avergonyir-nos-en tots plegats.
En la meva modesta opinió, una persona que en teoria és rei de tots els espanyols, hauria d'ésser molt més espavilat i responsable; a menys que, precisament, vulgui fer aquesta impressió€ co sa que em costa molt d'acceptar.

Adeu al 2020
Susanna Casanova Gonzàlez GIRONA
De sempre he sentit a dir que és en els moments difícils quan po dem apreciar veritablement el que tenim, i sobretot, a qui tenim al nostre costat quan pinten magres.
Per circumstàncies que ara no venen al cas, sempre m'he considerat lleugerament desafortunada, i que per deferència, m'avalava la llei de Murphy si res greu havia de passar.
Doncs ves per on, aquest menyspreable 2020 que deixem enrere, m'ha ensenyat per grata sorpresa, que pel que fa a la bona sort no tinc motius de queixa, ans al contrari.
Deixo palès que la fortuna a la qual em refereixo és de lluny la materialista, doncs mai ha estat la meva prioritat per sobre la qualitat de vida, i el maleït virus ens ho ha demostrat.
El confinament m'ha brindat temps per a mi, per conèixer-me millor i per cuidar-me. Per pendre el sol a la terrassa indiferentment a l'estació de l'any, que això tampoc té preu i és immens regal. També per conviure amb els meus i descobrir aspectes d'ells que desconeixia, apropant més que mai les afinitats.
Tanmateix, també agraeixo la valoració dels companys de feina per no haver desistit, tot i l'imposat respir a causa de la pandèmia, doncs de les crisis a vegades també sorgeixen oportunitats.
Així doncs, acomiado aquest any amb més coses apreses, i amb una visió de la vida més sana, a l'espera de la vacuna que ens ha d'alliberar, del que amb diners no es pot comprar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook