31 de desembre de 2020
31.12.2020
Diari de Girona

Cartes

31.12.2020 | 00:33
Cartes

En homenatge a Paquita Xarles
Mònica Fortià en nom de l'Associació Amics de Sant Roc. Vilablareix.
Aquest Nadal es complirien 46 anys del Pessebre Vivent de Vilablareix, la representació bíblica que vostè va iniciar amb tant d'entusiasme l'any 1974, junt amb els figurants més estimats: el jovent del poble. Aquest any ens ha tocat viure moments molt excepcionals, Paquita. Fets i circumstàncies que, segurament, mai no hauríem imaginat.
Per primera vegada en tota la seva història, el Pessebre haurà de fer una pausa. L'entorn de l'església de Sant Menna, on les escenes prenen vida cada Nadal, restarà desert i en el silenci més absolut. Segur, però, que la rosa vermella que despunta cada any per aquestes dates, com una premonició i amb la mirada fixa al campanar, hi serà present, per donar color a aquest lloc tan idíl·lic. Serà, però, un parèntesi breu que, de ben segur, servirà per reeixir amb més força de cara a l'any vinent.
El Pessebre, ens l'hem fet nos tre! Un bon dia ens va unir i, des d'aleshores, cada Nadal ens regala una encisadora trobada de germanor en la qual conflueix, durant uns dies, un doll de sentiments compartits. És indiscutible que aquesta representació sempre estarà impregnada de la seva essència! El seu tarannà decidit i emprenedor ha deixat una gran petja en el si de cadascuna de les escenes vivents i en tot el que les envolta. Aquest anhel de lluita i il·lusió encomanadissa ens empeny, any rere any, a treballar per dissenyar uns quadres ben lluïts que sorprenguin els visitants, seguint la filosofia que vostè va saber arrelar tan bé, perquè s'endinsin en la realitat d'aquells temps memorables.
Segur que en continuarem parlant, Paquita. El Pessebre és més viu que mai. Nous reptes ens esperen per al Nadal del 2021. Amb tot, i per tantes coses, sempre la tindrem molt present! Amb agraïment i des del cor, rebi una salutació ben afectuosa.

Per fi la vacuna
Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Que s'hagi començat a vacunar els interns i treballadors de les residències és símptoma que urgia de posar l'accent allà on més s'ha necessitat des que va començar la pandèmia. Són els qui més han patit les conseqüències de la malaltia. Cal replantejar el model de residències actual, l'atenció a les nostres persones grans quan han de ser assistides en institucions que són de tots. Ara per ara, però, el més important és que les vacunes hi arribin, després cal fer un replantejament de tot allò que no funciona i la pandèmia ha posat damunt la taula.

Cap més jove al carrer
Fiona Llopart Mases ESTANYOL
Estimat govern, quants suïcidis fan falta perquè no hi hagi mai més cap altre jove al carrer?

Esperàvem un missatge amb més transparència

JOAN JANOHER I SADURNI forallac
Es continua veient com n'és de manipulat el cap d'estat: no s'esperaven grans coses, però sí paraules dirigides al poble que governa. Un discurs fet a mida dels ultres, únics que l'han aplaudit, simbolitzant l'unionisme que tant persegueixen. Eren expres sions sense cap fonament envers a les necessitats del país, i per solidaritzar-se amb les inquietuds de la ciutadania. Defugint de la realitat del moment, on impera un desconcert de justícia, deixant aparcat la moguda de l'emèrit. Hauria d'haver previst un discurs mediador, al que s'impliqués per l'amnistia dels presos polítics.
De ben segur que la seva ca ma rilla ho hagués reprovat, per quant tenen una altra doctrina, però la majoria del poble hagués aplaudit la possible reconciliació. Entenent el gest com una gràcia del monarca davant les festes nadalenques. On s'és considerat, el poder obrir noves vies de comprensió i diàleg amb Catalunya.
Però el discurs anava per uns altres camins, ignorar els protocols adients en tota democràcia. No només havia de guanyar-se l'admiració d'Espanya, i també dels catalans. En canvi la fredor del missatge, ens ha deixat sense conèixer la voluntat convincent, d'un Rei que intenta manar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook