02 de gener de 2021
02.01.2021
Diari de Girona

Un 2021 ple de dubtes

01.01.2021 | 23:49
Un 2021 ple de dubtes

Amb l'inici de l'any és habitual plantejar-se quins seran els reptes del nou any. Però després d'un any tan atípic com aquest és més necessari que mai interpretar el que ens ve a sobre.

Ha estat un any molt dur. Moltes famílies han perdut un ésser estimat, d'altres han patit per la salut dels seus i molts estan patint una situació econòmica molt dura per les conseqüències d'aquesta pandèmia. Políticament també ha estat un any difícil. El distanciament dels ciutadans vers la política va creixent si bé és cert que hi ha un cert desig d'aquesta mateixa ciutadania de retornar a la política, a la gestió. Els darrers mesos seran decisius per veure quina de les dues pulsions acabarà imposant-se. Si es consolida el malestar o bé, la política torna per la porta gran.

I pel camí, estem a les portes d'una crisi econòmica que està canviant el model que hem tingut les darreres dècades. Almenys a les comarques gironines. Entreveure cap on aniran els propers mesos és clau per anticipar el que ens espera.

Pel que fa a la pandèmia, el descobriment de les vacunes i l'inici de la vacunació és sens dubte l'inici del final d'aquest episodi tan demolidor. Hem acabat l'any veient la llum al final del túnel però essent conscients que aquesta llum està molt lluny i que ens venen dos o tres mesos que poden ser duríssims. Després d'aquestes festes, els positius augmentaran considerablement i la pressió hospitalària s'intensificarà. S'hauran de prendre noves mesures addicionals i el dubte està en si ens tornarem a confinar –encara que sigui breument– o bé podrem aguantar com fins ara. El que està clar és que el gener, febrer i març seran molt durs sanitàriament i econòmicament. Després de reis veurem més tancaments, més atur i més fallides.

Serà clau veure l'evolució al març-abril a escala internacional per veure si es pot entreveure una mitja temporada d'estiu o anem a una altra temporada purament «local». La primavera serà més clau que mai. Molts negocis han pogut aguantar, molts no han pogut. Però els que ho han fet no sé si podran tornar a «perdre la temporada» estiuenca. Pel que fa a comarques gironines, el que passi aquests mesos serà clau.

Políticament, el 14 de febrer tindrem eleccions a Catalunya si les dades de la pandèmia ho permeten. Seran les úniques eleccions que se celebraran en els dos propers anys. Més que un inici de cicle poden ser el tancament del cicle anterior i sens dubte, l'impacte de la covid serà determinant en el resultat electoral. L'impacte de la gestió –recordem que llevat de Vox i la CUP, tots els altres partits formen part de governs que han hagut de gestionar la situació– i l'impacte de les conseqüències econòmiques que la covid ha tingut en el teixit econòmic del país.

Si alguna cosa és evident és que aquestes eleccions no tindran res a veure amb les anteriors eleccions catalanes i s'hi produiran sorpreses inesperades. És difícil saber en quin sentit, però és indubtable que un «cigne negre» com ha estat el coronavirus acabarà marcant el resultat electoral.

I de retruc, és possible que finalitzi la consolidació d'un nou mapa de partits a Catalunya. Una mutació que fa anys que dura i que sembla que potser ara, finalitzi.

En tot cas, el que segur que no hi haurà seran governs monocolors i per tant, l'estabilitat política i la possibilitat que el país avanci dependrà de la cultura de coalició que tinguin els respectius partits que finalment acabin conformant govern. I òbviament, de la figura que l'ancapçali.

Tampoc descartaria una repetició electoral si les sumes no són clares.

Si finalment, les eleccions es posposen més enllà d'anar a les urnes en un període més segur, poca cosa canviarà.

Finalment, caldrà veure quin rumb pren el nostres teixit socioeconòmic després d'aquesta sotregada. I sobretot, fins a quin punt canvia el model gironí, econòmicament parlant. Queden molts reptes i molts dubtes per davant. El model turístic canviarà paral·lelament a la intensitat de la crisi i a la tardança de la recuperació. Si s'allarga el tancament internacional, la crisi a casa nostra serà major, sinó, l'impacte, tot i considerable, serà menor. En tot cas, canviaran moltes coses.

Caldrà veure també l'impacte del que ens ha passat en el comerç i en els eixos comercials de les nostres ciutats. Ja s'anuncien tancaments importants per després de les vacances. I sense turistes i amb menys oferta comercial, els centres de les ciutats s'hauran de transformar. Segurament, introduïnt en els eixos comercials negocis de serveis que fins ara tenien vetada l'entrada als centres de les ciutats. En tot cas, la transformació no serà fàcil i cal molta visió per part de les associacions de comerciants i les autoritats locals. També serà interessant veure si la distribució de la població sobre el territori canvia amb la imposició del teletreball. Si els pobles s'omplen i les ciutats es buiden o no.

També serà necessari veure l'evolució de la logística, el creixement de la indústria verda i de la necessària puixança de les TIC.

En tot cas, ens espera un any molt dur i molt incert. Segurament inevitable després d'una patacada de tal calibre. Però també comença un any ple de reptes i oportunitats. Que sapiguem aprofitar-lo!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook