L'any que vam viure perillosament

Xavier Serra Besalú GIRONA

S'ha acabat el 2020. Comença el 2021. Hem sobreviscut a un temps perillós: angoixa, aturada del creixement, crisi de valors, solidaritat no sempre desinteressada, mala política, desesperació, fre de certes il·lusions.

Ha estat bé per reflexionar. Per comprovar qui i com estima, i qui viu superficialment. I aquí rau això de «viure perillosament»: el pitjor no són les dificultats sinó la immaduresa, no deixar un rastre de bé en el món on existim, «covid-19 permettendo» (com afegiria un intel·lectual una mica kitsch).

Tres idees, que no són meves: (a) els polítics semblen tenir el poder, han de ser «faedors», no calculadors instrumentals d'uns vots a curt termini; (b) ens cal una vertadera «globalització dels drets humans», aturant l'economia capitalista de l'enriquiment d'uns, que ens va ofegant a tots; (c) tots necessitem tendresa.

No són idees meves: les assumeix de «Fratelli tutti» (papa Francesc), als núm. 188, 189 i 194.

I n'hi ha més, de propostes.

Any complicat

Joan Plana girona

Aquest 2020 hem tingut una visita que no ens ha agradat gens, gens. El seu primer cognom era maco però amb el segon, «virus», un desastre. A causa d'aquesta visita s'ha paralitzat tot i a tot arreu.

Gràcies a tots els experts: metges, infermers i voluntaris... i de totes les autoritats que han pogut amainar o solucionar el problema que ha causat un desastre en tots els sentits.

Tothom ha patit d'una manera o altra: uns treballant a fora, cansadament i els altres a casa, angoixats. Tant uns com els altres, els hem d'aplaudir.

En el fons, tots hi sortirem perjudicats, físicament i psicològica. A tots els voldria recomanar que penséssim en la feina ben feta que hem fet o que han col·laborat a solucionar el problema.

En aquests dies tan intensos, no hauríem de mirar tan la televisió, sobretot quan repeteixen les notícies de fets dolents. Aquestes ens poden fer mal, ens poden enganxar-nos-hi i estar massa pendents d'elles, privant-nos de poder estar lliures per pensar més en el nostre interior, que és el que val la pena per ser feliços; i ens ajuda a relacionar-nos bé amb els amics.

El que hem de fer és ser responsables i seguir els consells que ens donen els professionals de la salut. Ocupar el temps en les lectures que ens agraden, jocs de distracció, caminades...

Hem de trobar moments del dia per pensar en les coses bones que hi ha en la natura i en nosaltres mateixos. També és molt bo, amb els ulls tancats, posar la ment en blanc, sense pensar res durant una estona, o escoltant la nostra respiració. Això costa una mica, però s'ha d'intentar; al final sortirà.

Moltes vegades pensem més en les coses dolentes que en les bones. Hem de saber que hi ha moltes més coses bones que dolentes. Les bones són les més normals, no causen sensació. Les dolentes són excepcionals i per això causen més impacte. De les bones només causen impressió si són molt extraordinàries. Com el treball del Pare Manel o del bisbe Casaldàliga. Per tant, hem de pensar més en les coses bones, que són meravelloses i sobretot pensar en nosaltres mateixos que som els éssers millors del món. Millorant nosaltres ajudem a millorar els altres. Si t'estimes a tu, sabràs com estimar els altres.