Amb 12 dies Israel ha vacunat l'11% de la seva població que arriba fins al 42% en el cas dels majors de 60 anys. Té previst haver aconseguit el 100% de població immunitzada la primavera d'aquest any. Un sistema metòdic, ben organitzat i segurament amb un accés directe i planificat amb temps a les empreses productores de la vacuna. Israel es convertirà en el primer país del món amb tota la seva població immunitzada. Un exemple i una nova fita de l'eficàcia de l'Estat d'Israel. Per tant, també serà el primer que podrà fer vida normal i el primer en experimentar la recuperació econòmica en allò que depengui de la seva economia interna. Per pensar-hi i per comparar models de gestió de la crisi.
No hi ha altra solució que la vacuna- Israel ha viscut índexs molt alts de contagi en la segona onada després d'haver tingut un tancament exemplar en la primera. Israel és una societat bulliciosa i molt plural. Amb ultraortodoxes que són negacionistes i amb una mentalitat científica molt generalitzada. Israel venia tenint uns índexs de contagi molt alts aquesta tardor i hivern. Quina cosa ens demostra que l'única solució és la vacunació massiva. I que l'arribada de la vacuna es solapa amb la duresa del contagi durant l'hivern.
La Unió Europea ha estat un exemple de coordinació en a compra i distribució de les vacunes -una bona contribució de la unitat europea- però el seu èxit depenia de més marques amb el seu producte validat per l'Agència Europea del Medicament. Dimecres que ve s'autoritzarà la vacuna de Moderna, tot sembla indicar. Mentrestant, unes setmanes llargues, potser uns mesos, de confinament alt. Això s'ha de compensar amb ajudes públiques per mantenir viva l'economia -per això serveixen els pressupostos de guerra- i sobretot un lideratge polític segur i previsible. Mirin al seu entorn i, si en tenen, parlin amb algun amic d'Israel.
Les maneres de fer
«Ens comprometem a emprendre un camí legal i constitucional per arribar a ser un país independent». Així ho escrivia ahir la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, en un article publicat a El País. Malgrat les conseqüències negatives que el Brexit pot tenir per Escòcia, el contrast entre l'estratègia dels líders escocesos i la que apliquen alguns d'aquí, em fa sentir enveja (sana, per descomptat). En la memorable entrevista a Josep Pla en el programa A Fondo que dirigia el periodista Joaquín Soler Serrano, l'escriptor empordanès ja pronostica el 1977 que les elits britàniques són partidàries de la little England, de la petita Anglaterra. Aquelles paraules del viatjat Pla semblaven una premonició a 40 anys vista. Poden passar coses en el mitjà termini perquè el context geopolític realment haurà canviat molt. Sobretot entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda. Avui els irlandesos del nord es van integrant per la vida dels fets i de l'economia amb la resta de l'Illa. Plaques tectòniques, imperceptibles plaques tectòniques. I vies legals.
què passa?
Més de trenta hores per acabar amb una festa il·legal amb més de 200 persones quan la policia en tenia coneixement des de la nit de Cap d'Any. I amb una auscultació atenta a les xarxes i la Internet profunda, podria haver detectat fins i tot abans.
Una decisió rellevant
Queden onze dies perquè es decideixi si se celebren o es posposen les eleccions del 14 de febrer. Lògicament la decisió s'ha de prendre amb paràmetres científics i de previsió de l'evolució de la pandèmia. A dia d'avui el cel indica tempesta sanitària en els propers dies. Seria lamentable la politització i la disputa partidària en la decisió final a prendre el 15 de gener. No ens podem imaginar Alemanya amb partits fent càlculs partidistes sobre aquests assumptes. En tot cas, al dia 15 s'hi arribarà amb les llistes electorals ja presentades i els aspirants a jugar un paper polític ja definits. No hi ha gens d'estat d'ànim per les frivolitats ni les lluites partidistes ni els canvis de parer. La decisió ha de ser científic però el país ha de començar a tenir criteri.
